dijous, 19 de juny del 2014

THRILLER POÈTIC


Cels ens situa a l'interior d'un thriller d'espies, una trama que en cru ens recorda la sèrie Homeland, amb un equip d'elit que tracta d'impedir un imminent atemptat terrorista. Hi ha també un enigmàtic suïcidi, endevinalles encriptades i una pintura que, com passa al bestseller El codi Da Vici, dóna la clau al misteri.
Sota aquesta cortina maintream, Mouawad amaga el seu text més pretensiós, i no dubta a vincular-hi el pes de la història, dels morts de totes les guerres del segle XX, la responsabilitat cosmogònica de la paternitat, el sentiment universal de l'existència compartida i el manllevat sentit de la identitat personal. Deu n'hi do!

Davant del cabalós torrent discursiu, la companyia i la direcció d'Oriol Broggi reacciona amb modes de gran producció, passa amb nota els reptes tècnics o de ritme i només la direcció massa afectada d'alguns actors aparta el muntatge de l'excel·lent. Cels reforçarà l'opinió de mouawadistes i detractors però, igualment, s'ha de veure, és tot un gran repte superat a ca la Perla 29.

Cels de Wajdi Mouawad. Direcció Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya.


divendres, 6 de juny del 2014

UN TIPUS QUE ES VESTEIX


Inquietant barreja de disciplines on el moviment i la paraula rellisquen entre els meandres d'un univers resclosit i pertorbat. Introspectiu fins a la malaltia, el personatge protagonista de elhombreVisible ens intenta arrossegar cap el seu món de lògiques desficaciades, d'olor a vell, d'explosions incontrolades d'entusiasme extravertit per a, tot seguit, recaure en el ritual de la misantropia. elhombreVisible és un monòleg sobre un personatge que es vesteix durant una hora, que es prepara per sortir al món, que per la mateixa peculiaritat dels seus raonaments poeticoinconnexos pot crear simpaties aferrissades o un rebuig insuperable, una mena d'Ignatius J. Reilly dels nous llenguatges escènics. En resum, lloable treball físic i expressiu de David Climent no apte per a la gran majoria del públic que busca espectacles convencionals.

elhombreVisible de loscorderos.sc. La Seca-Espai Brossa fins el 22 de juny.

FAMILIARS BOGERIES


Superbs. El conjunt d'actors que formen el repartiment d'El loco y la camisa ens deixen amb un pam de nas, desborden amb el seu control de les emocions, amb el domini de les pauses i els silencis, amb la complicitat o incomoditat que generen les escenes íntimes d'aquest espectacle de les distàncies curtes. El loco y la camisa és un exemple avantatjat del millor teatre argentí, que s'ancora novament en el nucli desestructurat d'una família humil i deforme, com l'hem vista altres vegades a l'obsessiu divan escènic de Daulte o Tolcachir. Una joia, en definitiva, per gaudir de prop; i és per això que recomane evitar la grada esquerra del Romea (disposició reaprofitada de l'anterior muntatge) a risc de perdre's el ventall d'expressions i reaccions de l'escena final, traca catàrtica d'aquesta faula d'un boig massa lúcid. Advertits quedeu.

El loco y la camisa
de Nelson Valente. Teatre Romea fins el 22 de juny. 


Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More

 
Llicència de Creative Commons
Retaule de Meravelles de Retaule de Meravelles està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons