ESPERPÈNTICA QUIMERA

Ressenya publicada a Recomana.cat.

Ernesto Collado ens proposa un viatge per la cara més sorruda i profunda de Texas, un veritable road trip psicotròpic a la recerca d'un personatge quimera, Montaldo, un misteriós català mut integrant dels icarians, un moviment socialista utòpic que a mitjans del XIX va intentar crear una nova societat en el Nou Món.

Realitat i ficció conflueixen en aquest monòleg ple de situacions esperpèntiques, amb un temperat sentit de la narració ric en recursos expressius i una barreja equilibrada entre noves formes del llenguatge teatral i l'accessibilitat a prova dels públics més convencionals.

Comptat i debatut, estem davant d'un muntatge recomanable a tota mena d'espectadors, carregat d'imatges força potents i d'humor fresc, irreverent, amb alguns moments gratuïts marca de la casa, sense més incidència. Un pas més en sòlid camí de la constitució d'una de les veus més corrosives i originals del panorama alternatiu.

Montaldo d'Ernesto Collado.  La Seca - Espai Brossa fins al 2 de novembre.

EL TOTXO I LA RIALLA

L'única cosa garantida en els espectacles on Ernesto Collado afegeix la seva signatura és l'humor. La resta resulta imprevisible i inclassificable. Per aquest Constructivo, que basteix junt a Piero Steiner, ens ha preparat un còctel amb aires de work in progress, amb aroma de cabaret polsegós, amb escenes irregulars que van sobreposant-se com els materials d'una casa. La forma i el significat de les construccions que ens envolten, del paisatge que hi generen, del sentit de la creació humana, són temes que suren en aquesta obra que presenta l'encert de l'espai triat per representar-la, l'interior d'una mastodòntica farinera abandonada que ens convida a qüestionar el sentit últim dels nostres actes constructius i la seva permanència, cabòries oportunes en aquests temps post-boom del totxo.

Ressenya publicada a Recomana.cat.

Fitxa de l'espectacle al web de FiraTàrrega.

UN TIPUS QUE ES VESTEIX

Ressenya publicada a Recomana.cat

Inquietant barreja de disciplines on el moviment i la paraula rellisquen entre els meandres d'un univers resclosit i pertorbat. Introspectiu fins a la malaltia, el personatge protagonista de elhombreVisible ens intenta arrossegar cap el seu món de lògiques desficaciades, d'olor a vell, d'explosions incontrolades d'entusiasme extravertit per a, tot seguit, recaure en el ritual de la misantropia. elhombreVisible és un monòleg sobre un personatge que es vesteix durant una hora, que es prepara per sortir al món, que per la mateixa peculiaritat dels seus raonaments poeticoinconnexos pot crear simpaties aferrissades o un rebuig insuperable, una mena d'Ignatius J. Reilly dels nous llenguatges escènics. En resum, lloable treball físic i expressiu de David Climent no apte per a la gran majoria del públic que busca espectacles convencionals.

elhombreVisible de loscorderos.sc. La Seca-Espai Brossa fins el 22 de juny.

SENSE RIGOR CIENTÍFIC

Ressenya publicada a Recomana.cat

Quan el públic ja hi és instal·lat, Cristina Blanco comença a llançar hipòtesis del que podria ser o haver estat el seu muntatge ciencia_ficción. Aquests supòsits es basen en l'explicació esbossada d'alguna teoria científica o anècdota del món de la investigació que la creadora escenifica a través de breus esborranys o intencions de performance, cançons en directe del grup fantasma The Elements o vídeos de la Nasa on se'ns narra l'odissea d'un robot atrapat a la sorra de Mart. Un material heterogeni cuinat a través d'una gens pretensiosa barreja de música, conferència i tècniques de banalització pròpies de l'stand-up comedy. El conjunt resulta originalment divertit i et deixa un somriure als llavis a menys que esperis de l'espectacle un aprofundiment seriós en la matèria o un rigor en les tècniques. Pur divertiment associat al sempre evocador món de la ciència.

BANQUET DE MOTS I NOTES

Ressenya publicada a Recomana.cat.

Treure a pasturar versos és sempre una feina complexa. El poeta, en tant que pastor de mots i salvant les excepcions necessàries, no és actor i els escenaris (amb necessitat de dicció, codis gestuals i sentit de l’espectacle) no són per força el seu medi. Enric Casasses té el pessic escaient d’atracció pel ridícul, a més d’un ben treballat paper de bufó que conrea amb desvergonyiment.

BOIRA, VIOLÈNCIA I ROCK'N'ROLL

Ressenya publicada a Recomana.cat

L’èxit de l’anterior proposta dels Prisamata, Sé de un lugar, va catapultar la companyia des dels racons més off del teatre de risc a les principals sales del circuit comercial, una sotragada que ha portat al Teatre Lliure a reprogramar aquesta nova creació d’Ivan Morales i la seva colla després que ho fes el Festival Grec primer i més tard el Temporada Alta. Jo mai, així és diu el nou còctel, continua arrapant anècdotes i paisatges que ens són familiars, encara que el recorregut poètic i la complexitat dels personatges s’hagi enlairat cap a noves fronteres d’un itinerari literari i cinematogràfic més marcat.

L’INFINIT ENNUEGAT

“Uno dice la palabra infinito y se le llena la boca de nada”

Daisy de Rodrigo García.

Durant bastant temps va arrossegar l’etiqueta d’enfant terrible i ara, després de 25 anys a escena, ostenta ceptre i corona del panorama teatral dels nous llenguatges i l’experimentació. Ho testimoniava ahir el nombrós peregrinatge de membres del reduït cercle dels creadors alternatius catalans que van acudir al Teatre de Salt per esquitxar-se de l’univers nihilista i desficiós de Rodrigo García.

PARADIGMES D'EXISTÈNCIA

Ressenya publicada a Recomana.cat

Qui ja s'ha enfrontat a alguns dels espectacles de la companyia El pont flotant segurament ha quedat colpit per l'originalitat del seu univers creatiu, a meitat camí entre l'enjogassada experimentació i una poètica nostàlgica i penetrant.

El seu darrer treball, Jo de major vull ser Fermín Jiménez, ens aboca a reflexionar al voltant de la rutina de les nostres vides, sobre els desitjos sempre presents d'una existència més plena, l'inconformisme al capdavall.