Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wajdi Mouawad. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Wajdi Mouawad. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de juny del 2014

THRILLER POÈTIC


Cels ens situa a l'interior d'un thriller d'espies, una trama que en cru ens recorda la sèrie Homeland, amb un equip d'elit que tracta d'impedir un imminent atemptat terrorista. Hi ha també un enigmàtic suïcidi, endevinalles encriptades i una pintura que, com passa al bestseller El codi Da Vici, dóna la clau al misteri.
Sota aquesta cortina maintream, Mouawad amaga el seu text més pretensiós, i no dubta a vincular-hi el pes de la història, dels morts de totes les guerres del segle XX, la responsabilitat cosmogònica de la paternitat, el sentiment universal de l'existència compartida i el manllevat sentit de la identitat personal. Deu n'hi do!

Davant del cabalós torrent discursiu, la companyia i la direcció d'Oriol Broggi reacciona amb modes de gran producció, passa amb nota els reptes tècnics o de ritme i només la direcció massa afectada d'alguns actors aparta el muntatge de l'excel·lent. Cels reforçarà l'opinió de mouawadistes i detractors però, igualment, s'ha de veure, és tot un gran repte superat a ca la Perla 29.

Cels de Wajdi Mouawad. Direcció Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya.


dijous, 6 de març del 2014

MOUAWAD DESCOLORIT


Wajdi Mouawad ha conquerit l'altaveu dels mitjans i l'estima del públic. Èxits teatrals com Incendis avalen l'expectació que genera l'autor i ara també director i intèrpret d'aquest Seuls. Estem davant d'un monòleg teatralitzat on sura tota la força poètica de l'univers del libano-quebequès, inclòs el seu tema capital, la recerca de la pròpia identitat.


Malgrat tot, l'establiment del torrent narratiu arrossega certa manca de ritme, una certa lentitud. Tampoc les dots interpretatives de Mouawad aconsegueixen conjurar el torrent emocional que requereix el senzill argument. D'aquesta manera, quan l'obra fa un triple salt mortal des del realisme inicial a l'exercici de plasticitat que recorda Paso doble de Nadj i Barceló, els nexes comunicants són massa precaris com per produir l'exaltació de la bellesa que intenta atrapar.

Per tot això, segurament aquest Seuls no es recorde com el millor text dramàtic de Mouawad. No obstant això, la combinació i la sorpresa dels elements de la posada en escena no deixa de tenir el seu interès. Els fans gaudiran igualment.

Seuls de Wajdi Mouawad. Teatre Lliure, del 27 de febrer al 2 de març.

dijous, 19 de desembre del 2013

MOUAWAD ESTIGI


El teatre de Wajdi Mouawad atresora una relació fecunda i naturalitzada amb el tema de la mort. Els que ja no hi són acostumen a influenciar de forma marcada el pes de les trames o, fins i tot, es deixen caure com a personatges a meitat camí entre la fantasia i la poètica del dol. Ningú millor que l’autor de les reeixides Litoral i Incendis, doncs, per mirar d’aixecar aquesta evocadora faula sobre una nena que decideix plantar cara a la Parca després traspassar la seva àvia. 



Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More

 
Llicència de Creative Commons
Retaule de Meravelles de Retaule de Meravelles està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons