No resulta senzill temperar un text com Doña Rosita la soltera o el lenguage de la flores. En primer lloc perquè l'argument d'aquest drama costumista escrit per Lorca el 1935 pot resultar-nos, a ulls de 2014, desfasat i carrincló. Voldríem pensar que als nostres dies no es relega socialment les dones sense parella, ni el seu periple sentimental agafa tints tan tràgics. Descartada la contemporització o la posada en escena arqueològica, resta espai per a una encertada tercera via, la de Joan Ollé.
El director ha ideat una Doña Rosita per al TNC altament estilitzada i preciosista, amb una escenografia i moviment més propis d'un espectacle d'òpera, amb música, transicions i canvis d'espai d'un lirisme molt marcat. Tot aquest component d'irreal atemporalitat contribuïx a fer surar la part més perdurable de la peça, la inabastable bellesa poètica dels diàlegs, de les imatges, de l'estructura mateixa del text, un univers delicat, sensual i èpic inequívocament lorquià.
Tot aquest artifici, però, triga una mica en agafar volada, en trobar el seu ritme i la seva lògica interna. Per això, la primera part és la que resulta més feixuga. També incideix en aquest sentit algun desencaix de repartiment. L'artefacte, afortunadament, accelera a la segona part, sobretot als moments musicals de la tertúlia de dones, i ja resulta penetrant en la foscúria del tercer i últim acte. Un muntatge, en definitiva, que ens deixa amarats de Lorca, que aconsegueix ressaltar les virtuts perdurables d'un text delicat i exquisit.
Doña Rosita la soltera o el lenguaje de la flores de Federico García Lorca. Direcció de Joan Ollé. Al TNC fins el 6 d'abril de 2014.
Un cabaret antisistema, amb varietat de números d'humor, habilitat, música, impacte. Una reflexió subjacent sobre la violència que el sistema empra per coartar la nostra llibertat. Tots el quadres proposats són d'una subtilitat engrescadora, d'una mala llet antològica, humor irreverent i poca-solta que evita per complet la tan temuda frontera de l'espectacle pamfletari. Una proposta fresca, divertida i carregada de raons. Volem tornar a veure Hostiando a M en cartell. Volem tornar a veure molts més espectacles d'Agnés Mateus. 
.sergio.parra.jpg)
