TXÈKHOV AL WEST END

Sense més artificis que l'art d'un actor al més pur estil Royal Shakespeare Company, que no és poca cosa, Michael Pennington ens enlluerna i sedueix des del primer segon. El temps corre veloç i les dues hores i escaig—entreacte inclòs—passen ràpid, tota una sorpresa ja que es tracta d'un monòleg despullat, sense efectes de llum ni gairebé suport rellevant d'escenografia. Encert, per tant, per a tots aquells que hagin comprat l'entrada per veure el principal reclam de l'espectacle, el treball actoral.



L'altre element, Txèkhov, la figura biogràfica que s'intenta reconstruir, no queda tan clarament dibuixat. Amb prou feina es pot dir que Pennington hagi buscat una construcció psicològica de calat, o que la tria d'anècdotes del periple vital txekhovià tingui més gràcia que el d'una recopilació sense ànima de material dispers. En cap cas aporta res nou i es queda a meitat camí entre el didactisme i la recerca. Una llàstima.

REPRESSIÓ SEXUAL ANGLESA

Ressenya publicada a Recomana.cat

La moral i la sexualitat de l'Anglaterra victoriana i la contemporània es juxtaposen en aquest díptic de Caryl Churchill, dues peces separades per un entreacte que expliquen de forma molt fragmentada els impulsos afectius, la hipocresia i els valors socials de dues èpoques aparentment distanciades. D'aquesta manera, trobem una primera part on el matrimoni, els fills o la pàtria colonial, amb les seves corresponents repressions, cobren un protagonisme que es veu textualment superat a la segona meitat per l'alliberament sexual dels nostres dies. Dos exemples de societat que busquen les arestes i els extrems per situar-nos davant d'un mirall de grotesques conseqüències. 

La companyia Teatre de l'Enjòlit i la direcció de Glòria Balañà ataquen de forma directa i valent el text, mirant de superar l'excessiva fragmentació de les escenes amb un trànsit trepidant d'entrades i sortides que per moments evoca el ritme d'un videoclip. El joc atrapa, més a la primera part que no pas a la segona, quan l'espectador ha de tornar a bastir un nou mapa de personatges i situacions que atabalen la concentració. El planter d'actors ajuda amb construccions precises a atrapar el sentit i les contradiccions dels personatges. Destaca l'autoritat d'Elies Barberà al paper de Clive, cap de família victorià, o Arnau Marín, contenció d'esclau negre a punt d'esclatar. 

Obra ambiciosa, en definitiva, d'una gosadia i procacitat que la fan mereixedora d'una oportunitat. Fins el 13 d'abril a la Sala Beckett.

El setè cel de Caryl Churchill. Direcció Glòria Balañà. Companyia Tetre de l'Enjòlit. Sala Beckett.

SOMNI D'UNA NIT DE TEATRE

Ressenya publicada a Recomana.cat

Gaudir els Propeller, més que un espectacle és un privilegi: el domini i control de tots els instruments del cos, la tècnica fonamentada i elevada a través del treball col·lectiu com a companyia, la creació d'atmosferes a partir de materials escenogràfics ben elementals, la revisió i actualització dels paràmetres del teatre clàssic sense concessions a l'anacronisme; mires on mires, tot són virtuts a l'hora de comentar els referents internacionals del teatre shakesperià.