LLARGA VIDA A BARÓ D'EVEL

Que Baró d'Evel Zirc són una de les companyies més interessants del panorama del circ contemporani és una cosa que ja sabíem. Que els seus espectacles generen una bellesa captivadora, un diàleg penetrant entre l'oposició home i animal, i que el seu llenguatge defuig de forma intel·ligent qualsevol frontera o interpretació simple, són factors que creixen a cada nou espectacle.

'Bèsties', el darrer muntatge, és una consolidació i alhora un pas per eixamplar horitzons. La investigació sobre el llenguatge del circ clàssic i la barreja d'elements com la dansa o les arts plàstiques continua donant fruits insospitats. L'ús d'animals i el tipus d'integració de l'element salvatge aconsegueix una expressivitat com poques vegades s'havia aconseguit dins d'una carpa.

El propi discurs, per moments arrossegat fins a l'enunciació més evident, acaba per produir l'efecte contrari, eleva les lectures possibles. Un còctel irresistible on fins i tot la manca de ritme d'alguns moments se supera a cop d'ironia. Llarga vida a Baró d'Evel.

 

FORÇA CREATIVA

No fa massa temps que el món es movia per la força bruta de les persones, aleshores la jornada laboral estava farcida d'un conjunt d'esforços físics que en res s'assemblen a les sedentàries ocupacions d'oficina actuals. Aquell treball de desgast esculpia uns homes cepats i corpulents, rudes en certa manera, unes generacions no tant llunyanes a les quals el nou espectacle de Manolo Alcántara ha volgut retre homenatge. Ho fa, per una banda, a través d'un eixut i entranyable personatge protagonista i, d'altra, per mitjà d'una cuidada ambientació i estètica que ens transporta fins aquells desendreçats ambients portuaris de les fotos en blanc i negre, tot un bombardeig de sensacions visuals, sonores i, fins i tot, olfactives que abracen l'espectador ja des de l'accés a la petita carpa on es desenvolupa l'acció. 

Tot seguit veurem com s'aixequen un conjunt d'estructures de fusta, caixes apilonades que es disposen en precari equilibri, impulsades sempre per l'embranzida i el vigor d'un ésser rude i forçut que es comunica amb grunyits i gestos. La tosquedat de l'estibador contrasta amb la fragilitat inestable del funambulista que després desplegarà el seu art davant d'un petit aforament de grans i menuts. Números consagrats a la força bruta es combinen amb les vacil·lants passes sobre la barra fixa de ferro o, fins i tot, amb la manipulació d'un delicat titella que balla des de l'altura amb el gegant protagonista. Completen el quadre de sensacions el violí i el violoncel de, respectivament, Laia Rius i Maria Bou, que interpreten en directe la música creada per Clara Peya a més de jugar els papers antagònics d'alguns dels números proposats. Un conjunt, en definitiva, arranjat i precís de resultats evocadors.

Ressenya publicada a Recomana.cat.
Fitxa de l'espectacle a FiraTàrrega. 
 

CIRC EN CONSTRUCCIÓ

Ressenya publicada a Recomana.cat

Una de les condicions fonamentals d'un espectacle de circ és la sorpresa. En aquest sentit Secret de Johann Le Guillerm compleix el seu objectiu. El personatge i el seu món poètic se situa a meitat camí entre el funambulista, l'escultor i el performer. Estructures de fusta s'aixequen i es desplomen davant dels nostres ulls; ferros retorçuts, lletres que es transformen en números o un sorprenent tornado formen la resta del corpus de l'espectacle. Un material, sens dubte, molt original, tant en el tractament com en l'execució de les tècniques, però que requereix un ritme lent i pausat de construcció i execució que acaba passant factura a l'espectacle. 

Secret de Johann Le Guillerm. Mercat de les Flors fins el 21 d'abril.

EFÍMER ART EFÍMER

Ressenya publicada a Recomana.cat

Les arts i els escenaris conreen sempre una relació fugaç i volàtil, és l’essència mateixa del teatre. Pep Bou, en la seva condició de funambulista de les bombolles de sabó, carda un fil encara més efímer, un univers trencadís i autoreferencial on es desafia la inconsistència del terme fràgil i es projecten constantment inesperats i evocadors quadres d’estimable valor.

EL PALLASSO I LA BOSSA D'ESCOMBRARIES

Ressenya publicada a Recomana.cat

“Tan senzill i tan complicat com donar-li a un pallasso una bossa d'escombraries i dir-li que vagi a llançar-la”. Poques vegades s’ha escrit una sinopsi tan concisa i alhora tan precisa, perquè bàsicament això és el que trobarem en apropar-nos a Naïf, espectacle de pallasso que busseja en l’estètica clàssica del gènere, que recrea alguns dels números tradicionals com el del romanç amb el pal de fregar, la persecució del focus de llum o un original diàleg amb el reflex del mirall on se’ns fa present a través de projecció el doble virtual del protagonista.