Les arts i els escenaris conreen sempre una relació fugaç i volàtil, és l’essència mateixa del teatre. Pep Bou, en la seva condició de funambulista de les bombolles de sabó, carda un fil encara més efímer, un univers trencadís i autoreferencial on es desafia la inconsistència del terme fràgil i es projecten constantment inesperats i evocadors quadres d’estimable valor.
Conscient de la dificultat innovativa i el perill d’encasellament en constant amenaça, Bombollavà explora els límits de la rara dèria d’engabiar aire. El joc entre Bou i els músics en directe i alguns dels nous artefactes ideats per al xou aporten els instants més originals. Ara bé, que ningú pensi que tan passatgera art es deixa copsar fàcilment: cada funció és única com ho és el seu resultat.
En definitiva, probablement res més interessant a la cartellera de Nadal per conjugar l’entreteniment dels més petits amb l’interès dels més crescuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada