L’opció d’amplificar el punt de mira textual pot resultar—sens dubte—discutible, però el cas és que el joc acaba per funcionar, s’aixeca com un calidoscopi escènic carregat de respecte envers els originals. El muntatge d’Oriol Broggi ens arrossega pels intransferibles paisatges de la Barcelona de postguerra, per l'enterbolida lluminositat dels perdedors i la fosca mesquinesa dels guanyadors. Un engranatge de precisió teatral on només grinyolen algunes de les lletres de la música en directe de Sisa, un altre creador dotat d’un univers tan particular que qualsevol encaix resulta dificultós.
En tot cas, continua sent un espectacle especialment recomanable per als fans de Marsé i, per extensió, per a tots els espectadors dotats d’una nostàlgia literària que enlloc millor que al Teatre Lliure de Gràcia podia encabir-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada