TXÈKHOV AL WEST END

Sense més artificis que l'art d'un actor al més pur estil Royal Shakespeare Company, que no és poca cosa, Michael Pennington ens enlluerna i sedueix des del primer segon. El temps corre veloç i les dues hores i escaig—entreacte inclòs—passen ràpid, tota una sorpresa ja que es tracta d'un monòleg despullat, sense efectes de llum ni gairebé suport rellevant d'escenografia. Encert, per tant, per a tots aquells que hagin comprat l'entrada per veure el principal reclam de l'espectacle, el treball actoral.



L'altre element, Txèkhov, la figura biogràfica que s'intenta reconstruir, no queda tan clarament dibuixat. Amb prou feina es pot dir que Pennington hagi buscat una construcció psicològica de calat, o que la tria d'anècdotes del periple vital txekhovià tingui més gràcia que el d'una recopilació sense ànima de material dispers. En cap cas aporta res nou i es queda a meitat camí entre el didactisme i la recerca. Una llàstima.

TXÈKHOV ERA AIXÒ

Ressenya publicada a Recomana.cat

Quan Txèkhov es deixava caure pels assajos d'alguna de les seues obres s'indignava pel sentit i les interpretacions donades als seus textos. S'explica que fins i tot va arribar a afirmar: “Jo vaig composar comèdies de costums i Stanislavski les ha transformades en drames sentimentals”. Segur que el mestre rus, salvant totes les distàncies temporals, no hauria pensat el mateix de la relectura de L'oncle Vània que la jove companyia Les Antonietes ha aixecat per al Teatre Lliure. 

I no és simplement que el muntatge hagi trobat el to a l'hora d'encabir el drama existencial dels personatges i el patetisme còmic de les situacions, són també les imaginatives i esquemàtiques solucions escenogràfiques, economia comunicativa que ens recorda el brillant teatre en cru de Veronese i que contribueix a fer surar tota la força del text. La supressió d'alguns personatges gairebé no trenca el sentit global i fins i tot l'obligació de doblar paper d'alguns dels actors es resol de forma molt imaginativa, picades d'ull la platea incloses. 

Les Antonietes, en definitiva, han sabut crear un Vània fidel i respectuós i, al mateix temps, fresc i

encaixablement contemporani, una fructífera cadena d'encerts per a una de les sorpreses de la temporada. Imprescindible.