dilluns, 30 de setembre del 2013

REIS DE L'OR


Ficar a un mateix gresol humor, música, vers, enginy, didactisme i una bona dosi de mala llet. Un cop barrejats tots aquests ingredients cal tècnica i perícia per aixecar un espectacle sense que la cosa grinyoli. Si, a més a més, es tracta de la companyia Ron Lalá, podem estar segurs d'arribar a gaudir plenament d'un artefacte còmic com poques vegades es deixen veure.

diumenge, 22 de setembre del 2013

PARADIGMES D'EXISTÈNCIA

Ressenya publicada a Recomana.cat

Qui ja s'ha enfrontat a alguns dels espectacles de la companyia El pont flotant segurament ha quedat colpit per l'originalitat del seu univers creatiu, a meitat camí entre l'enjogassada experimentació i una poètica nostàlgica i penetrant.

El seu darrer treball, Jo de major vull ser Fermín Jiménez, ens aboca a reflexionar al voltant de la rutina de les nostres vides, sobre els desitjos sempre presents d'una existència més plena, l'inconformisme al capdavall.

divendres, 20 de setembre del 2013

UN AIRE [TÒXIC] DE FAMÍLIA


La comèdia i les seves arts, un dels misteris més capritxosos de l'escriptura, un secret que sembla haver estat revelat a la parella de dramaturgs francesos Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri, autors de múltiples i reeixits textos per a l'escena i el cinema francesos. Un d'ells, Un aire de família, ha servit pel debut com a director d'escena de l'alcoià Pau Durà i ens ha permès descobrir que també ell en sap i controla l'art de fer riure. 

dimarts, 17 de setembre del 2013

DESTRIAR EL GRA DE LA PALLA

-Encetem nou blog, encetem nova temporada. L'objectiu, com indica el títol, destriar el gra de la palla, recopilar dins d'una mateixa adreça tots aquells apunts de caire més divulgatiu per separar-los d'altres més divagadors amb segell L'Epistolari Blau.

divendres, 13 de setembre del 2013

UN TROZO INVISIBLE DE ESTE MUNDO

Allà pel 2005, l'editorial El Aleph publicava un llibre amb una sèrie de narracions curtes unides pel tema de l'emigració. El volum es va titular El privilegio de ser perro i alguns d'aquells textos arriben ara al Teatre Lliure interpretats pel seu autor, Juan Diego Botto, i amb direcció de Sergio Peris-Mencheta. 

Sobre el paper, aquells escrits presentaven certa tendència a divagar i un aplanament derivat del to anecdòtic imperant, poc apropiat a l'hora de tractar les múltiples arestes d'un tema de difícil digestió. La cosa no ha millorat passada a un escenari perquè pràcticament no ha existit el treball de dramatúrgia, o perquè s'han posat en pràctica certes tècniques aïllades, com el contacte amb el públic, que no contribueixen massa al sentit general del conjunt ni li aporten aire fresc.

dilluns, 9 de setembre del 2013

TODOS AL PATIO

Dansa i improvisació, dos conceptes ben compassats que en aquesta nova proposta de Pere Faura entaulen, a més, un interessant joc d'interacció amb el públic. Els espectadors són convidats a escollir el contingut de l'espectacle en un exercici de deconstrucció de les tècniques de la dansa moderna però també un suspicaç joc d'ironia que mossega alguns dels estereotips de la creació contemporània. Una gran idea sobre el paper que troba els seus moments més divertits amb la interacció amb el públic però que xoca frontalment amb una execució plana i tècnicament poc elaborada.

dissabte, 7 de setembre del 2013

LO ÚNICO QUE NECESITA UNA GRAN ACTRIZ...


Un lúgubre i senzill safareig rebuscat a les entranyes de Tàrrega, un punt de partida (Les criades de Genet) i un joc de rutina que degut als seus traços gruixuts ens acaba per semblar, per moments, un artifici de clown grotesc. Però la cosa funciona, i molt bé. Els vincles de dependència, els precipitats canvis emotius que passen de l’amor a l’odi en un sospir, l’hipnòtic discórrer dels rituals de quotidianitat, tot en aquest petit univers simple i alhora inquietant ens atrapa de principi a fi, ens colpeja però també ens fa riure. Sens dubte, un “imperdible” de la Fira Tàrrega 2013.

LAS SATISFECHOS

La proximitat de l'espai contribueix ressaltar un dels principals atractius de l'obra, el poder expressiu dels seus intèrprets. Una companyia, Trastro Teatro, que atresora unes deu produccions i que arriba a Fira Tàrrega per presentar-nos Las satisfechos una comèdia de caràcter reflexiu i un expressionisme amb cert aire al millor teatre clàssic castellà.

L'acció comença a una vetlla on ens troben tres personatges units per una misèria que els corca de gana. El cop d'efecte arriba quan el mort esdevé plat carregat de menjar, i amb ell el dilema entre saciar-se o mantenir l'honra no posant cullera a plat aliè.

divendres, 6 de setembre del 2013

LOS DÍAS FELICES

El Tantarantana continua amb la necessària tasca de traçar ponts entre el teatre valencià i l'escena barcelonina. Si a la temporada passada ja vam poder gaudir d'un cicle dedicat a algunes de les més interessants companyies del sud de la Sénia, ara aprofiten la mostra Complicitats en Xarxa per programar altres que es van quedar al tinter.

És el cas de Carme Teatre, que ens porten la seva versió de Los días felices de Samuel Beckett, una peça cabdal del teatre de l'absurd, tot un desafiament escènic tant per la profunditat simbòlica del text com per la dificultat que comporta la posada en escena.
Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More

 
Llicència de Creative Commons
Retaule de Meravelles de Retaule de Meravelles està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons