El Tantarantana continua amb la necessària tasca de traçar ponts entre el teatre valencià i l'escena barcelonina. Si a la temporada passada ja vam poder gaudir d'un cicle dedicat a algunes de les més interessants companyies del sud de la Sénia, ara aprofiten la mostra Complicitats en Xarxa per programar altres que es van quedar al tinter.
És el cas de Carme Teatre, que ens porten la seva versió de Los días felices de Samuel Beckett, una peça cabdal del teatre de l'absurd, tot un desafiament escènic tant per la profunditat simbòlica del text com per la dificultat que comporta la posada en escena.
Només el fet de basar quasi tota l'acció de la trama en un personatge en permanent estat semisoterrat afegeix una manca important de dinamisme que requereix altes dosis d'imaginació i recursos.
És el cas de Carme Teatre, que ens porten la seva versió de Los días felices de Samuel Beckett, una peça cabdal del teatre de l'absurd, tot un desafiament escènic tant per la profunditat simbòlica del text com per la dificultat que comporta la posada en escena.
Afortunadament, el muntatge signat per Aurelio Delgado (que es reserva el segon petit paper) i sobretot l'actuació de Pilar Martínez, amb la seva varietat d'expressius registres, aconsegueixen aixecar amb nota l'espectacle, fent d'ell una més que recomanable ocasió per revisar o descobrir un artefacte deliciós, mimat al detall i de bon pair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada