Sense
ser les dates de l'epifania i prescindint de les limitacions pròpies
d'una companyia exclusivament masculina, Parking Shakespeare es llancen
al que és el seu cinquè treball amb textos del bard anglès, i ho fan a
un indret tan poc nadalenc com és un jardí públic i una tarda d'estiu.
Cada dia a les 19h, excepte dimecres, la companyia carrega els pocs però
efectius estris dels que se'n serveix i ofereix una representació
oberta—els espectadors decideixen quant pagar—a l'amfiteatre del Parc de
l'Estació Nord.
I res més lluny de l'amateurisme, de la
pedanteria o de l'empostament. Actors, tots ells en la justa construcció
d'uns rols que encaixen—malgrat la ponderada retallada del text de
Salvador Oliva—dins una trama que té la virtut de conservar l'in crescendo
original, sense descartar les picades d'ull al present per actualitzar
l'humor. Els 360 graus de l'espai també estan ben resolts pel dinamisme
del moviment i pel constant desplaçament del focus d'atenció, virtuts
totes elles de la direcció d'Iban Beltran.
I poca cosa més per afegir. El vestuari és molt senzill, de carrer,
no hi ha efectes de llum i la música ja s'interpreta en directe amb
veu, quatre galledes i un òrgan de joguet. Teatre en estat pur, que
refresca per l'originalitat, per l'encertada
elecció de l'espai i dels seus mesurats recursos. Una comèdia per a
totes les edats, per a qualsevol tipus d'espectador que tinga la
capacitat d'emocionar-se amb l'essència mateixa del fet escènic, només actors enfrontats al seu públic.
Això sí, una darrera recomanació: emporteu-se un coixí per no haver de recordar massa els graons de l'amfiteatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada