Persona(1966)
és una obra d'art cabdal, un tresor patrimonial del setè art en
constant producció d'interpretacions i font inesgotable d'inspiracions,
moltes implícites i algunes poques ben explícites. Entre aquestes
darreres podem afegir Alma i Elisabeth, transfiguració bastant
directa del film als escenaris barcelonins que dirigeix Magda Puyo i
defensen cada dia sobre les taules de la Muntaner Marta Marco i Mònica
López, amb la col·laboració filmada de Vicky Peña.
La
historiografia de la peça ens explica que la cinta va partir d'una crisi
creativa del seu autor, Ingmar Bergman, l'ingrés hospitalari del qual
el va inspirar per crear a la protagonista, Elisabeth Vogler, una actriu
de teatre que de sobte perd la parla al bell mig d'una representació d'Elektra.
Durant la seua posterior emmudida convalescència l'acompanyarà la
infermera Alma, i serà a través dels monòlegs de l'innocent assistent on
sortiran les espurnen que prendran foc a la passió de la peça.
Tractar
de reproduir aquella fascinant atmosfera de la casa de la platja on es
produeix la recuperació de l'actriu era el repte principal del muntatge.
Moure's entre els subtils fils que van emmordassant la relació de les
dues dones no és tasca senzilla. El muntatge ho acompleix de forma
bastant efectivista en part gràcies a les projeccions però sobretot i en
particular pel superb treball de les dues actrius, sobrecollidor de cap
a peus.
Recomanable, per tant, com a reinterpretació
fidelíssima del clàssic. Imprescindible per als amants de l'original i
també l'excusa perfecta per un possible primer acostament al cor de dues
dones que han vingut a quedar-se per sempre al nostre imaginari
col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada