LLARGA VIDA A BARÓ D'EVEL

Que Baró d'Evel Zirc són una de les companyies més interessants del panorama del circ contemporani és una cosa que ja sabíem. Que els seus espectacles generen una bellesa captivadora, un diàleg penetrant entre l'oposició home i animal, i que el seu llenguatge defuig de forma intel·ligent qualsevol frontera o interpretació simple, són factors que creixen a cada nou espectacle.

'Bèsties', el darrer muntatge, és una consolidació i alhora un pas per eixamplar horitzons. La investigació sobre el llenguatge del circ clàssic i la barreja d'elements com la dansa o les arts plàstiques continua donant fruits insospitats. L'ús d'animals i el tipus d'integració de l'element salvatge aconsegueix una expressivitat com poques vegades s'havia aconseguit dins d'una carpa.

El propi discurs, per moments arrossegat fins a l'enunciació més evident, acaba per produir l'efecte contrari, eleva les lectures possibles. Un còctel irresistible on fins i tot la manca de ritme d'alguns moments se supera a cop d'ironia. Llarga vida a Baró d'Evel.

 

FEMINISME GLOBAL

Sol Picó ha reunit diferents perfils d'artistes del moviment per parlar de la dona al segle XXI. Des de Benin (Julie Dossavi) al Japó (Minako Seki), vers l'Índia (Shantala Shivalingappa) i de retorn a Europa (la pròpia Picó), quatre ballarines més tres músics, totes dones.

MANIERISME BASTARD

Ressenya publicada a Recomana.cat

Un metafòric descens a l'infern que s'acompanya d'una estètica neobarroca densament guanyada. Viatgem entre el llenguatge profètic de l'Antic Testament a Dant (és clar), o ja més en clau contemporània tocs del pertorbador surrealisme vermellós de Lynch, tant irrenunciable a l'estil La Veronal. En el pla del moviment regna l'estranyament d'un cos aliè a les seves pròpies reaccions, una sensació difícil de pair que qualla dins la proposta des dels primers moments. Descàrrega en el pla musical d'arrel clàssica, tan ben compassat al conjunt, fent lliga també amb l'alienant ambientació sonora. No es pot negar que l'artefacte escènic té una brillant personalitat que ens permet elevar-lo a l'Olimp dels encàrrecs d'inauguració del Festival Grec malgrat, fins i tot, que la potència decaigui als minuts previs al final.

EXUBERÀNCIA GLOBAL

Crònica Publicada a Recomana.cat.

'WeWomen' tindrà força, molta, es veu des de les primeres pinzellades de moviment que les ballarines esbossen a la sala d'assaig del Teatre Principal d'Olot. Sol Picó i la seva 'troupe' han vingut aquí convocades en residència pel Festival Sismògraf, que oferirà un petit tast de les escenes treballades. El muntatge definitiu s'estrenarà al Festival Grec de Barcelona. Fins aleshores, la preparació de l'espectacle resultarà frenètica. Són moltes agendes a coordinar, tot un trencaclosques organitzatiu que avui convoca a la capital de la Garrotxa cinc de les vuit intèrprets. Falta, per exemple, Shantala Shivalingappa, la ballarina d'origen indi que aportarà al còctel definitiu la cadència pròpia dels balls clàssics orientals.

INTUÏCIÓ FEMENINA

Crònica publicada a Recomana.cat

A ella li costa veure-ho, però el cas és que la feminitat i les arestes de l'encaix de les dones en la societat masclista sempre ha ha estat un tema que ha sobrevolat molts dels espectacles de Sol Picó, sobretot els del principi. A tall d'exemple, la sensualitat desarrelada de 'Bésame el cactus' o, encara més clar, aquella desconstrucció de clixés sexistes que ens brindava 'La dona manca o Barbie Superstar'. Anys després, i qui sap si a causa del cansament d'anys de combatre les dinàmiques patriarcals, l'artista alcoiana torna a posar de nou en primer pla el tema de la dona.

BACON FET MOVIMENT

Ressenya publicada en Recomana.cat.

Més enllà del tòpics que circulen al voltant del contorsionisme, Andreane Leclerc basteix una proposta que abraça la noció de moviment i obra plàstica en un espectacle de natura inclassificable i sorprenents efectes visuals. Sobre el paper, Cherepaka s'inspira en l'obra del pintor Francis Bacon, i és als seus quadres que acudim per traçar analogies entre uns éssers impossibles que lluiten, en aquest cas, per humanitzar les seues deformitats i el seu permanent estat d'estranyament. L'hipnotisme de les contorsions de Leclerc ens reporta matèria de més enllà del somni surrealista, juga amb les llums i ombres per recrear atmosferes pictòriques o projectar criatures a meitat camí entre la carn i l'insecte. Mixtura plena d'encert, en definitiva, imprescindible per als amants del circ, la dansa i les arts plàstiques, matèries destriades amb especial encert.

UNA RAVE HONESTA

Els seus cosos no són els prototípics dels ballarins, ni el seu moviment presenta la voluntat intel·lectualitzant que moltes vegades dificulta la comprensió de la dansa. Els Mariantònia Oliver presenten a FiraTàrrega un espectacle de vora trenta minuts, senzill però treballat, plàstic i visual, dotat d'una estètica que ens recorda el positivisme pop d'altres mallorquins, els Antònia Font. Una proposta honesta i popular, que acaba en festa participativa on el públic es converteix en ballarí. Durant la rave improvisada els intèrprets desapareixeran, deixant-nos un regust alegre que ens convida a interpretar la dansa com un element natural de les nostres vides. 

 

Ressenya publicada a Recomana.cat

Fitxa al web de FiraTàrrega.

PATERNITATS BASTARDES

Ressenya publicada a Recomana.cat

La gran bellesa plàstica i profunditat de molts dels quadres proposats per Vader ens penetra i somou. No es pot negar el domini complet de totes les tècniques empleades en la seva construcció (dansa, interpretació, cant), així com la innovació en la seva utilització. No obstant això, la combinació entre humor surrealista, patetisme i un pessic de frivolitat aplicat a certs moments en essència commovedors llasten l'assaboriment. Qüestió de sensibilitat. 

 

 

Vader, cia. Peeping Tom. Direcció Franck Chartier. Festival Grec. Mercat de les Flors fins el 18 de juliol.

UN TIPUS QUE ES VESTEIX

Ressenya publicada a Recomana.cat

Inquietant barreja de disciplines on el moviment i la paraula rellisquen entre els meandres d'un univers resclosit i pertorbat. Introspectiu fins a la malaltia, el personatge protagonista de elhombreVisible ens intenta arrossegar cap el seu món de lògiques desficaciades, d'olor a vell, d'explosions incontrolades d'entusiasme extravertit per a, tot seguit, recaure en el ritual de la misantropia. elhombreVisible és un monòleg sobre un personatge que es vesteix durant una hora, que es prepara per sortir al món, que per la mateixa peculiaritat dels seus raonaments poeticoinconnexos pot crear simpaties aferrissades o un rebuig insuperable, una mena d'Ignatius J. Reilly dels nous llenguatges escènics. En resum, lloable treball físic i expressiu de David Climent no apte per a la gran majoria del públic que busca espectacles convencionals.

elhombreVisible de loscorderos.sc. La Seca-Espai Brossa fins el 22 de juny.

A LA CAÇA DE L'ESPECTACLE TOTAL

Ressenya publicada a Recomana.cat

Amb 25 anys d'espectacles carregats a l'esquena, els Mal Pelo han assolit un llenguatge multidisciplinari que abraça la noció d'espectacle total. En aquest L’esperança de vida d’una llebre els textos d'Enri De Luca, María Zambrano i la pròpia companyia donen forma a un univers neguitejat de caça, aguait i fugides precipitades.

Uns troncs suspesos en l'aire i un escenari delimitat com un vedat imaginari basteixen l'escenografia que es complementa amb el pertorbador espai sonor de Fany Tholloto. El moviment és una peça més de l'engranatge, els diàlegs entre personatges, físics i verbals, es succeeixen com a pinzellades d'ombra i clar en aquest bosc d'impulsos, necessitats i sentiments de culpa.

Decebrà aquells qui anhelen un espectacle de dansa preciosista, o els que busquen la linealitat d'un argument. Complaurà els espectadors capaços de llegir de forma transversal una proposta íntima, calidoscòpica i personalíssima.

ROBOTS MOLT HUMANS

Ressenya publicada a Recomana.cat

La presència de les màquines a les nostres vides, com modifica els nostres comportaments i costums el contacte amb la tecnologia, la humanització del robot o la robotització dels humans. La coreògrafa Blanca Li aprofita els seu darrer i espectacular treball per llançar-nos totes aquestes reflexions a través del cos del seus ballarins però també amb la presència de robots a escena. Per una banda trobarem màquines que fan d'instrument musical, una creació del col·lectiu japonès Maywa Denki que aporta expressivitat i sorpresa. També trobarem els petits robots humanoides NAO, el moviment dels quals regala els moments més excepcionals de la proposta.

TODOS AL PATIO

Dansa i improvisació, dos conceptes ben compassats que en aquesta nova proposta de Pere Faura entaulen, a més, un interessant joc d'interacció amb el públic. Els espectadors són convidats a escollir el contingut de l'espectacle en un exercici de deconstrucció de les tècniques de la dansa moderna però també un suspicaç joc d'ironia que mossega alguns dels estereotips de la creació contemporània. Una gran idea sobre el paper que troba els seus moments més divertits amb la interacció amb el públic però que xoca frontalment amb una execució plana i tècnicament poc elaborada.