Que l'actual situació social dóna per a un musical ja ho sabem tots. Si ha de ser un drama o una comèdia ja és una elecció dels creadors. Xavi Morató (text) i Gerard Sesé (música) opten per aquesta última opció, i fan saltar les etiquetes de la correcció política ja des del títol, batejant a la suposadament “perduda” com, directament, Generació de merda.
L'espectacle comença encadenant una sort d'encertats gags musicals al voltant de la misèria i problemes quotidians dels joves del nostre temps (atur, precarietat, incomunicació malgrat les tecnologies). Entre el repartiment destaca un folgat Marc Pociello que treu el millor registre còmic, efusiu però controlat tant en veu com en gestualitat.
D'aquesta manera, entre gags sobre WhatsApp, entrevistes de feina, supervisors esclavistes però enrotllats, tendes de pakistanesos i la relació amorosa que no pot faltar a la cita, el muntatge aconsegueix mantenir l'interès i la gràcia. Fins i tot alguna de les melodies s'encomana. Ja en la segona part, però, l'argument abandona la versemblança, s'entrega al deliri de sèrie B i fa visibles certes dificultats a l'hora de tancar les trames de forma imaginativa. No tot s'hi val.
Generació de merda de Xavi Morató i Gerard Sesé. Programació d'adults del Jove Teatre Regina, fins el 13 d'abril.
