-L'alcalde va arribar el primer al Teatre Victòria, massa despenjat de la comitiva oficial del President, del Conseller i de la resta de paparres del besamà. Aquests detalls mai no són casuals, menys encara quan s'acosten eleccions. La cerimònia va ser avorridíssima, com de costum. Xavier Albertí, el director, peca de nostàlgic però quan es trau les plomes la nit es torna revista. I així va ser, a l'Aixeca el Teló d'enguany es va poder veure a Pere Arquillué i Pep Cruz transvestits, Anna Azcona cantava La pulga, Roser Batalla el Tango de la cocaïna i la Maña va fer un playback de casset bastant oblidable. Tot plegat va passar per un tranuitat homenatge a l'antic Paral·lel, molt al gust d'uns dinosaures que no per casualitat es van extingir.
La festa de després va ser la prolongació natural del show. El nou i renovat Teatre Espanyol (Artèria Paral·lel), obert ara gràcies al geni monopolístic de la SGAE, va ser la seu del sarau. Molta caspa i poca substància. Vedettes jubilades a l'espera de canapès, periodistes de pa sucat amb oli tafanejant-ho tot, els mafiosos de sempre vigilant i conspirant, actors i actrius a l'atur fent-se voler. El rumor de la nit: la nova revista de teatre. Que el cel la jutge. També les dades de la temporada passada van ser molt comentades: que si baixen lleugerament els espectadors, que si la recaptació no es ressent, que si la dansa enguany ha pujat molt; una bona ensabonada i demà els diaris continuaran escampant allò del "Teatre escapa a la crisi" i ací no passa res.
Addictes als saraus posen al fotocall.
Els amics de la revista valenciana Lletraferit m'han demanat una col·laboració i els he lliurat un opuscle xovinista dedicat al meu poble. L'article i la resta de la molt interessant publicació es pot comprar a través de la pàgina web de l'editorial i també a quioscos escollits de la capital del Túria. 
