-Estic segur que a hores d'ara és la notícia bomba a totes les tertúlies teatrals estivals. I no és per a menys.
TeatreBCN, la revista on havia treballat tan i tan a gust durant aquests quasi tres anys, ja no tornarà a sortir al carrer. No és que jo ho tinguera amagat, no. Simplement és que ho vaig saber ahir mateix, just quan tornava

de vacances. Un poal d'aigua freda que no només cau sobre un grapat curt de professionals sinó també sobre una manera de fer periodisme que aviat s'extingirà, sempre segons els experts.
Les explicacions passen per parlar de la competència, d'unes conjuntures polítiques que bufen sempre cap al mateix costat, més fort ara si cap quan més s'acosten les eleccions i els previsibles perdedors s'enroquen al voltant del botí saquejat durant el govern. Afegim a la fórmula la pitjor crisi de la història del periodisme i del món editorial en general. Sumem l'escassa voluntat, la poca dedicació i la manca de gràcia a l'hora salvaguardar el producte. Tot açò s'eleva a la potencia monopolística del sector teatral, a les actituds mafioses, a la prevaricació d'un sistema que no tolera l'autonomia, a les rancors i altres pudors pròpies d'un corral de galls tan menut com és Barcelona. Resultat final: revista tancada.
TeatreBCN deixa enrere quasi onze anys dedicats al periodisme cultural de qualitat, a l'anàlisi insubornable i rigorosa de l'actualitat de les arts escèniques, al respecte escrupolós pels valors d'independència que han de regir sempre la feina del periodista. Els que marxem ho fem amb la satisfacció que dóna el treball ben fet i amb la pena pagada pels moments gaudits fent el que ens agrada.