El teatre de Paco Zarzoso
i els seus personatges es mouen a través d'unes coordenades pròpies, defugen el naturalisme per caure en una poètica inconfusible,
abassegadora, carregada d'ironia que panteixa sarcasme. Querencia
és, probablement, una de les seves obres més ambicioses, pels
extrems als que s'atansa, pel barroquisme manifest del llenguatge i
per l'histrionisme tan marcat dels protagonistes i de la situació.
Una
ex-parella formada per un critic teatral i una gran diva dels
escenaris es retroba temps després de la ruptura amb tot el sac de
retrets carregat d'esmolats ganivets. El amor per oposició a la seva absència ens
mostra uns éssers passionals i dolguts, un combat dialèctic
carregat de referències metateatrals, de moments que barregen amb
desimboltura la discursivitat de Pinter, els diàlegs punyents d'Albee
i l'esperpèntic patetisme almodovarià.
No és
senzill cuinar amb traça tot plegat. Carles Sanjaime se'n surt amb
nota a la direcció, ha sabut filar l'humor que s'hi respira creant
situacions divertides que no cauen en la pantomima grotesca. Verónica
Andrés i Álvaro Báguena són l'afinat motor de tot el còctel,
dues actuacions excel·lents, generoses, amb energia i matisos, que ja per elles paga la pena tot
plegat. S'ha de veure.
Querencia de Paco Zarzoso. Dir. Carles Sanjaime. La Seca - Espai Brossa fins el 23 de novembre.
Un cabaret antisistema, amb varietat de números d'humor, habilitat, música, impacte. Una reflexió subjacent sobre la violència que el sistema empra per coartar la nostra llibertat. Tots el quadres proposats són d'una subtilitat engrescadora, d'una mala llet antològica, humor irreverent i poca-solta que evita per complet la tan temuda frontera de l'espectacle pamfletari. Una proposta fresca, divertida i carregada de raons. Volem tornar a veure Hostiando a M en cartell. Volem tornar a veure molts més espectacles d'Agnés Mateus. 
