CABARET ANTISISTEMA

Ressenya publicada a Recomana.cat

Un cabaret antisistema, amb varietat de números d'humor, habilitat, música, impacte. Una reflexió subjacent sobre la violència que el sistema empra per coartar la nostra llibertat. Tots el quadres proposats són d'una subtilitat engrescadora, d'una mala llet antològica, humor irreverent i poca-solta que evita per complet la tan temuda frontera de l'espectacle pamfletari. Una proposta fresca, divertida i carregada de raons. Volem tornar a veure Hostiando a M en cartell. Volem tornar a veure molts més espectacles d'Agnés Mateus.

MOLT MÉS QUE ACTORS

Ressenya publicada a Recomana.cat

Una finestra a la realitat. L'exercici és summament complicat, encara que no ho sembli. Fer-nos partícips d'un fragment de vida, en temps real, un discórrer de personatges i la situació que es desplega. Sergio Boris ens convida a visitar la decadent rebotiga d'una farmàcia de barri marginal. Travestis, proxenetes i altres personatges al límit ens ofereixen el seu món de prostitució, drogues i dependències químiques i afectives. Magnífic treball d'interpretació de tota la companyia. Una perla fantàstica amb el segell inconfusible de Buenos Aires, amb eixe nivell actoral incomparable, d'una precisió desconeguda a casa nostra. Una troballa per agrair al Temporada Alta. 

BOUTADE MUSICAL

Un enregistrament sonor just després de l'oficial del teatre ens convida a deixar el mòbil encès, a fer soroll amb caramels i a tossir amb força. Aquesta és la primera d'una llarga sèrie de provocacions que Christoph Marthaler porta a escena amb l'objectiu últim de desmuntar totes les conviccions escèniques que li passen per davant, també i sobretot les musicals. Estem, doncs, davant d'un espectacle musical, en el qual es succeeixen una rere l'altra cançons de totes les èpoques i estils, sense cap lligam entre elles, com tampoc massa relació té la posada en escena amb els quadres proposats, menys que més enginyosos o desconcertants. Una boutade de complicitats absurdes que en el seu intent de denuncia dels estereotips burgesos dels gèneres que desconstrueix aixeca un mur d'elitisme encara més injustificable. 

EL BUIT QUE DEIXA L'AMOR

El teatre de Paco Zarzoso i els seus personatges es mouen a través d'unes coordenades pròpies,  defugen el naturalisme per caure en una poètica inconfusible, abassegadora, carregada d'ironia que panteixa sarcasme. Querencia és, probablement, una de les seves obres més ambicioses, pels extrems als que s'atansa, pel barroquisme manifest del llenguatge i per l'histrionisme tan marcat dels protagonistes i de la situació. 

Una ex-parella formada per un critic teatral i una gran diva dels escenaris es retroba temps després de la ruptura amb tot el sac de retrets carregat d'esmolats ganivets. El amor per oposició a la seva absència ens mostra uns éssers passionals i dolguts, un combat dialèctic carregat de referències metateatrals, de moments que barregen amb desimboltura la discursivitat de Pinter, els diàlegs punyents d'Albee i l'esperpèntic patetisme almodovarià.

No és senzill cuinar amb traça tot plegat. Carles Sanjaime se'n surt amb nota a la direcció, ha sabut filar l'humor que s'hi respira creant situacions divertides que no cauen en la pantomima grotesca. Verónica Andrés i Álvaro Báguena són l'afinat motor de tot el còctel, dues actuacions excel·lents,  generoses, amb energia i matisos, que ja per elles paga la pena tot plegat. S'ha de veure.

Querencia de Paco Zarzoso. Dir. Carles Sanjaime. La Seca - Espai Brossa fins el 23 de novembre.