XAVIER ALBERTÍ: REPTES DEL SERVEI PÚBLIC

Entrevista publicada al nº184 de la revista Entreacte

Recorre els passadissos del TNC amb la determinació pròpia del seu nou càrrec; quan arriba prop de la porta, apaga el llum que algú ha deixat encès. Xavier Albertí ha fet del màxim aprofitament dels recursos públics el seu mantra, conscient que li toca assumir la direcció de l’equipament teatral més important de Catalunya en època de vaques magres. No obstant això, no pensa renunciar a les ambicioses línies mestres del seu programa, un replantejament profund de la noció de teatre públic i de les seues funcions.

Xavier Albertí al vestíbul del TNC. Foto Andreu Rojas.

Comença una nova etapa al TNC, n’assumeixes la direcció en un temps força convuls.

Exactament. En aquest últim any hem hagut d'assumir dosis de realitat i de contundència que no esperàvem. Però això ens ha portat a transformar el projecte en alguna cosa encara més essencial i necessària, menys superficial, anecdòtica o sumptuària. Ens ha obligat a pensar que els recursos que tenim els hem de fer servir de la millor manera possible i que surti, al mateix temps, un replantejament ideològic profund d’un teatre públic i de la seva funció dins la societat en què vivim.

AGREDOLÇA BARCELONA

Publicat a Recomana.cat

En aquests temps que corren abunden fins a fartar les interpretacions simplistes sobre unitats d'identitat col·lectiva. Els discursos sobre la història (econòmica, social, cultural) i el present han caigut en general en el més ensopit dogmatisme funcional. Afortunadament, encara ens queden alguns creadors com Joan Ollé capaços de sortir-se del camí marcat i aixecar una visió personalíssima i alhora integradora d'una d'aquestes unitats de la nostra identitat, la ciutat. 

Cementiris de Llibres

-Entre els nombrosos desavantatges que comporta la vida a la gran ciutat també trobem algunes altres raons que justifiquen la permanència. Caldria imaginar-ho tot com un gran laberint on sempre trobem un cul-de-sac amb forma d'interrogant.

Dic això perquè pensava en la feina del periodista, aquesta que si es fa bé requereix una important vessant d'investigació. Imagine ara, per exemple, un matí tranquil de redacció. De sobte, l'agenda es capgira i et cau al damunt una tasca que has d'enllestir a corre-cuita, car sempre hi ha un tancament vista. És llavors quan has de visitar el cementiris vivents, el carrerons sense eixida on van a morir el vells llibres.

Barcelona compta amb algunes botigues dedicades a recopilar tota la literatura de deixalla, aquella que ha quedat descartada de la voràgine comercial, és a dir, el 99 % de tot el que es publica. Molts pocs llibres són els que romanen a les llibreries més enllà dels quatre o cinc mesos que dura la seua explotació editorial. Després s'obliden, i l'oblit és el morir.

Afortunadament, existeixen punts com Els llibres del mirall, una fascinant cova on podem trobar tresors inimaginables fent només un clic a la pantalla de l'ordinador. Un exemple, però hi ha més. L'altre dia vaig descobrir l'últim d'aquests amagatalls, la Llibreria Fontana, un deliciós racó groguenc i polsós amb sabor al vell Paral·lel que conserva algunes joies impossibles de trobar enlloc. Una nova referència d'obligat coneixement de qualsevol bibliòfil. Una raó de pes per estimar, una miqueta més, a aquesta mastodòntica ciutat.