XAVIER ALBERTÍ: REPTES DEL SERVEI PÚBLIC

Entrevista publicada al nº184 de la revista Entreacte

Recorre els passadissos del TNC amb la determinació pròpia del seu nou càrrec; quan arriba prop de la porta, apaga el llum que algú ha deixat encès. Xavier Albertí ha fet del màxim aprofitament dels recursos públics el seu mantra, conscient que li toca assumir la direcció de l’equipament teatral més important de Catalunya en època de vaques magres. No obstant això, no pensa renunciar a les ambicioses línies mestres del seu programa, un replantejament profund de la noció de teatre públic i de les seues funcions.

Xavier Albertí al vestíbul del TNC. Foto Andreu Rojas.

Comença una nova etapa al TNC, n’assumeixes la direcció en un temps força convuls.

Exactament. En aquest últim any hem hagut d'assumir dosis de realitat i de contundència que no esperàvem. Però això ens ha portat a transformar el projecte en alguna cosa encara més essencial i necessària, menys superficial, anecdòtica o sumptuària. Ens ha obligat a pensar que els recursos que tenim els hem de fer servir de la millor manera possible i que surti, al mateix temps, un replantejament ideològic profund d’un teatre públic i de la seva funció dins la societat en què vivim.

EFÍMER ART EFÍMER

Ressenya publicada a Recomana.cat

Les arts i els escenaris conreen sempre una relació fugaç i volàtil, és l’essència mateixa del teatre. Pep Bou, en la seva condició de funambulista de les bombolles de sabó, carda un fil encara més efímer, un univers trencadís i autoreferencial on es desafia la inconsistència del terme fràgil i es projecten constantment inesperats i evocadors quadres d’estimable valor.

TRENCACLOSQUES MARSÉ

 Ressenya publicada a Recomana.cat

No sóc jo qui ho diu, un dels responsables del muntatge, el dramaturg Pau Miró, reconeix que l’espectacle Adiós a la infancia traeix les obres de Marsé en tant que encaixa diferents novel·les dins una mateixa dramatúrgia, un treball de síntesi que acaba recordant sense ser, amplia però també dissemina.

MOUAWAD ESTIGI

 Ressenya publicada a Recomana.cat

El teatre de Wajdi Mouawad atresora una relació fecunda i naturalitzada amb el tema de la mort. Els que ja no hi són acostumen a influenciar de forma marcada el pes de les trames o, fins i tot, es deixen caure com a personatges a meitat camí entre la fantasia i la poètica del dol. Ningú millor que l’autor de les reeixides Litoral i Incendis, doncs, per mirar d’aixecar aquesta evocadora faula sobre una nena que decideix plantar cara a la Parca després traspassar la seva àvia. 

DIES DE ROSES

Ressenya publicada a Recomana.cat

Hi ha una època complicada per a qualsevol peça teatral en la qual les generacions immediatament posteriors a la seva creació avaluen o bé el seu prematur envelliment o bé les possibilitats de transcendir. En aquest sentit, l’espai de Tennessee Williams com a referent dramatúrgic del segle XX està fora de dubte, no així el d’alguna de les seves peces. 

ESSÈNCA MUSICAL

 Ressenya publicada a Recomana.cat

Hi ha escampats per les nostres ciutats una nombrosa tribu d'aficionats als musicals. És públic que no es molesta per l'aparent superficialitat amb què el gènere aixeca les seves trames, ni per l'afectada interpretació que els cantants executen durant les cançons, per molt banal que sigui el tema a tractar. Els musical lovers no semblen donar-li importància al repetitiu to melòdic de ressonàncies music hall, que arriba a embafar, ni al fet que la major part de les cançons no aconsegueixin fer avançar la narració.

WOOLF EN CRU

Ressenya publicada a Recomana.cat

Orlando no és un text fàcil, Virginia Woolf va avocar-hi tota la seva capacitat de fantasia poètica i de plasticitat compositiva. El resultat és una obra densa i barroca, molt personal i suggeridora, que pot provocar més d'un maldecap a qui intenti el treball de la seva adaptació.

Guy Cassiers, però, no li ha donat massa voltes. Ha decidir presentar-nos-el en cru, com si la pròpia Woolf pugés a l’escenari per llegir el seu manuscrit, cosa que ha terminat per arrossegar les virtuts i els defectes d'una proposta un pèl massa textual.

SOMNI D'UNA NIT DE TEATRE

Ressenya publicada a Recomana.cat

Gaudir els Propeller, més que un espectacle és un privilegi: el domini i control de tots els instruments del cos, la tècnica fonamentada i elevada a través del treball col·lectiu com a companyia, la creació d'atmosferes a partir de materials escenogràfics ben elementals, la revisió i actualització dels paràmetres del teatre clàssic sense concessions a l'anacronisme; mires on mires, tot són virtuts a l'hora de comentar els referents internacionals del teatre shakesperià. 

EL PALLASSO I LA BOSSA D'ESCOMBRARIES

Ressenya publicada a Recomana.cat

“Tan senzill i tan complicat com donar-li a un pallasso una bossa d'escombraries i dir-li que vagi a llançar-la”. Poques vegades s’ha escrit una sinopsi tan concisa i alhora tan precisa, perquè bàsicament això és el que trobarem en apropar-nos a Naïf, espectacle de pallasso que busseja en l’estètica clàssica del gènere, que recrea alguns dels números tradicionals com el del romanç amb el pal de fregar, la persecució del focus de llum o un original diàleg amb el reflex del mirall on se’ns fa present a través de projecció el doble virtual del protagonista.