Orlando no és un text fàcil, Virginia Woolf va avocar-hi tota la seva capacitat de fantasia poètica i de plasticitat compositiva. El resultat és una obra densa i barroca, molt personal i suggeridora, que pot provocar més d'un maldecap a qui intenti el treball de la seva adaptació.
Sort de la traça de Katelijne Damen, de la condensada contenció del seu monòleg de quasi dues hores, sense una actriu tan temperada la cosa hauria estat molt pitjor.
Una proposta escènica, en definitiva, austera però sofisticada, molt ben subratllada pel joc entre el vídeo i els panells mòbils de l’escenari, un trencaclosques compositiu força evocador, que escau i exalça el to fantasiós de la narració. Una proposta, en conjunt, que exigeix esforç no sense recompenses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada