VISUALITZAR L'EMERGÈNCIA

Portada de la Hamlet d'aquest de gener.

-Arrel de la publicació de l'entrevista a Sònia Gómez, tema de portada de la revista Hamlet d'aquest mes, s'han fet notar les veus que ens feliciten per l'elecció del personatge. No em sorprèn en absolut que una coreògrafa tan carregada d'imaginació i valentia tinga una nombrosa legió de fans, i tampoc em sobta que ho manifesten. 

Aquest fet, però, invita a reflexionar sobre com tracten els mitjans culturals la seua agenda. La dansa se suposa que no és popular, tampoc una creadora com Sònia Gómez que tot i haver voltat per mig món és pràcticament una desconeguda a ulls del "gran públic". 

Freqüentment són tirades pel terra per part de diligents caps de capçalera propostes i temes que miren de fer visible la cara emergent de les nostres arts, i són rebutjades perquè se suposa que allò "minoritari" no interessa. Donant-li la volta a la truita és més que lícit reformular la qüestió: però veritablement les tan amanides cares de la "popularitat", tan omnipresents com insistents, continuen sent l'única opció? El cas de Sònia Gómez hauria de servir com exemple,  hi ha una altra forma de fer les coses.

Un brindis per acabar—encara que no siguen temps benignes—, pel periodisme que descobreix, que innova.

POLITITZAR EL TEATRE

Ahir es va celebrar la taula redona sobre la nova censura, organitzada per la revista Hamlet dins el seu programa d'Accions reflexives entorn al fet escènic. Entre alguns dels temes que es van fer presents hi havia el de la politització de l'actual teatre català.

Diversos parlaments van fregar-la. Josep Maria Loperena o Romà Gubern, per exemple, van posar l'accent en l'autocensura, aquell mecanisme intern i sord que es contagia a creadors a través de pressions comercials, administratives o per la dictadura del que es considera políticament correcte. Bastant clara ha estat la qüestió quan ens hem referit al panorama del País Valencià. Però, i Catalunya?

LA NOVA CENSURA

La censura no ha desaparegut malgrat la creença general. La censura no és la pretèrita anècdota d'un passat totalitari, continua viva i vigent a través de recargolats mecanismes que van adaptant-se a la dinàmica social dels nostres dies. Sempre, això sí, es pot identificar la seua essència: l'interès d'aquell qui té el poder en silenciar la informació que amenaça el seu estatus. 

La revista d'arts escèniques Hamlet publicava en el seu número doble de novembre-desembre un dossier amb diversos articles que abordaven el tema de la censura al teatre des de prismes molts diferents. Com l'assumpte és sucós i es pot estirar molt més, aquest proper dimarts 17 de gener, a les 19 hores, algunes de les veus presents al l'informe seran al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10).

REFERÈNCIES EN XARXA

-El company Miquel Valls dedica un detallat i detallista article des del web Artez Blai al canvi d'imatge que està experimentat la revista d'arts escèniques Hamlet, que poc a poc es va fent visible entre els aficionats al teatre.

HAMLET ACCIONS: LA NOVA CENSURA

-La censura no ha desaparegut malgrat la creença general. La censura no és la pretèrita anècdota d'un passat totalitari, continua viva i vigent a través de recargolats mecanismes que van adaptant-se a la dinàmica social dels nostres dies. Sempre, això sí, es pot identificar la seua essència: l'interès d'aquell qui té el poder en silenciar la informació que amenaça el seu estatus.