TEATRE EN COMPÀS D'ESPERA

Amb un escenari replet de canvis, incerteses i falta de definició, el teatre dels Països Catalans mira de trobar un camí que permeta recuperar infraestructures i xifres prèvies a la crisi. Amb la temporada acabada de començar, l'argument de la peça preveu uns quants girs dramàtics de conseqüències imprevisibles. Mentre els actors es posicionen, el públic espera amb il·lusió el desenllaç d'una situació d'estancament que dura ja massa temps. Alcem el teló de la temporada 2016/17 amb la vista posada en les fites que ens esperen i en l'argument possible d'una obra sempre apassionant.

Si recorrem a tòpics, l'infortuni beckettià del Tot esperant Godot ens serviria per definir la situació del sector teatral, atrapat entre uns canvis estructurals que no s'acaben de materialitzar i la persistència d'un context desfavorable on perviuen polítiques nefastes que barren el pas al creixement -com a exemple, el nociu IVA cultural al 21% que acaba de fer quatre anys en vigor. També en clau pirandelliana trobem personatges a la recerca d'autor: festivals i infraestructures que, tot i els respectius canvis de Govern, encara naveguen a la deriva d'un model en definició que no acaba de concretar-se. Finalment, com el mestre Dario Fo va advertir, Ací no paga ni Déu, i les dotacions han de conviure amb una realitat canviant fent servir pressupostos desfasats, a recer de convocatòries que no arriben o en dependència de càrrecs en funció.

Llegir el reportatge complet al web d'El Temps