«La transgressió és la base del teatre i de la religió»
El teatre entès com un purgant, revulsiu de les convencions, estètica de la desmesura i poètica de les veritats incòmodes. Parlar d'Angélica Liddell (Figueres, 1966) és entrar en l'huracà de la seua exorbitància escènica, un lúcid retrat del nostre món a partir del treball amb emocions primàries de l'ésser humà com el dolor, l'angoixa, l'amor o la necessitat de transcendència.
El seu últim muntatge, ¿Qué haré yo con esta espada?, s'articula a partir de dos fets violents: el crim caníbal d'Issei Sagawa i la massacre terrorista del 13 de novembre a París, un còctel de quasi cinc hores que no es veurà a l'Estat espanyol, on ha decidit no tornar a actuar com a càstig al tracte rebut per polítics i gestors culturals.
Llegir l'entrevista completa al web d'El Temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada