Per fer una obra de teatre “modern” cal ficar-hi projeccions, violència, detonacions de pistoles de fogueig, sexe-drogues-i-rock&roll, un ritme atropellat, una narrativa discontinua i, per suposat, micros de peu per cantar o per introduir tota mena d'aparts, salts narratius, d'espai o digressions diverses. No fa massa temps, a Barcelona, aquest tipus de teatre rebia el nom de “rigolada”, un estil que en essència beu d'altres directors europeus que també al seu moment van ser anomenats “enfants terribles”. Fèlix Pons és un digne continuador.
Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, relat primerenc de Roberto Bolaño escrit a quatre mans amb Antoni García Porta, entra com un guant en aquesta manera de explicar històries. La fugida endavant de la parella d'assassins enamorats de la violència i la literatura sap trobar la seva lògica interna entre la frenètica successió de cançons dels The Doors, assalts armats i escenes de desfici al voltant de l'únic llit que forma el gruix de l'escenografia.
L'exercici de dramatúrgia és encomiable, així com l'energia constant dels intèrprets, un Nao Albet que es mou com el peix a l'aigua en aquesta mena de muntatges i Clàudia Benito, que resulta perversa i sensual, malvada i emotiva, de presència captivadora. Conforme el muntatge agafi més rodatge i ritme aquesta partitura de cadència fílmica brillarà encara més. Obra no apta per a pusil·lànimes.
Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce de Roberto Bolaño i Antoni Garcia Porta. Direcció Fèlix Pons. Teatre Tantarantana fins el 30 de març.
