“Tan senzill i tan complicat com donar-li a un pallasso una bossa d'escombraries i dir-li que vagi a llançar-la”. Poques vegades s’ha escrit una sinopsi tan concisa i alhora tan precisa, perquè bàsicament això és el que trobarem en apropar-nos a Naïf, espectacle de pallasso que busseja en l’estètica clàssica del gènere, que recrea alguns dels números tradicionals com el del romanç amb el pal de fregar, la persecució del focus de llum o un original diàleg amb el reflex del mirall on se’ns fa present a través de projecció el doble virtual del protagonista.
