FAMILIARS BOGERIES

Ressenya publicada a Recomana.cat

Superbs. El conjunt d'actors que formen el repartiment d'El loco y la camisa ens deixen amb un pam de nas, desborden amb el seu control de les emocions, amb el domini de les pauses i els silencis, amb la complicitat o incomoditat que generen les escenes íntimes d'aquest espectacle de les distàncies curtes. El loco y la camisa és un exemple avantatjat del millor teatre argentí, que s'ancora novament en el nucli desestructurat d'una família humil i deforme, com l'hem vista altres vegades a l'obsessiu divan escènic de Daulte o Tolcachir. Una joia, en definitiva, per gaudir de prop; i és per això que recomane evitar la grada esquerra del Romea (disposició reaprofitada de l'anterior muntatge) a risc de perdre's el ventall d'expressions i reaccions de l'escena final, traca catàrtica d'aquesta faula d'un boig massa lúcid. Advertits quedeu.

El loco y la camisa de Nelson Valente. Teatre Romea fins el 22 de juny. 

AIXÍ AL TEATRE COM AL CINEMA

 Ressenya publicada a Recomana.cat

“Les nostres ficcions reflecteixen el món o és el món una projecció distorsionada de les nostres ficcions?”. Aquesta és una de les reflexions crucials que Mariano Pensotti utilitza per explicar el seu espectacle Cineastas. La peça ens serveix quatre històries de directors de cinema molt diferents entre elles, tot i que travessades pel comú denominador de reflexionar sobre la vida i l'art, sobre com els periples vitals dels protagonistes acabaran influenciant de forma molt marcada les seves creacions fílmiques.

EL LABERINT DE 'FAUNA'

Ressenya publicada a Recomana.cat

El pas de l'obra El tiempo todo entero pel Temporada Alta del 2011 va suposar tota una revolució entre públic i crítica, enaltint la seva autora, Romina Paula, a figura d'obligat coneixement entre el panorama internacional de joves creadors contemporanis. La directora, actriu i dramaturga ha tornat al Festival per presentar-nos Fauna, obra que a totes llums no està a l'alçada de les expectatives generades.

EL VIENTO EN UN VIOLÍN

L'amarga jocositat de l'univers del director Claudio Tolcachir competeix amb ella mateixa en la recerca del model de família més disfuncional imaginable. Aquest sembla el repte d'El viento en un violín, peça estrenada al Temporada Alta en 2010 que ara torna al Romea amb motiu del Festival Grec.

Tots els que es van poder emocionar amb l'agredolça La omisión de la família Coleman reviuran la dosi justa d'aquell aspre humor, una rialla que gairebé ens fa sentir culpables quan ens enfronta a la misèria d'uns personatges desarrelats d'ells mateixos, en combat constant per trobar un lloc al món, com si dels millors herois dels films d'Aristarain es tractés.