ENERGIA INVISIBLE

Ressenya publicada a Recomana.cat

Com qui deambula i per casualitat va descobrint racons que no esperava. Pels carrers de Tàrrega ens trobem individus misteriosos a meitat camí entre el clown i ballarins de dansa contemporània. Interactuen amb l'entorn, experimenten amb el mobiliari urbà, creen nous significats entre objectes i edificis, una curiositat desmesurada els empeny. Acompanyen el seu periple de petits cartells on paraules combinades multipliquen el significat de les seves accions.

L'ambientació sonora, ingredient poc usual dels espectacles de carrer, ens arriba per mitjà d'altaveus portàtils i megàfons, ajuda i de quina manera a generar encara una major sensació d'estranyament. Definitivament, 'En potència' és la mena d'espectacle de carrer que esperem trobar a FiraTàrrega. La creació té el perfum de l'humor absurd del gran Ernesto Collado, qui ha donat un cop de mà a la creació.

Finalment, els personatges s'aturen al voltant d'una benzinera, on les seves prospeccions a la recerca de l'energia de Tàrrega creixen en intensitat. Globus, fum, elements agegantats; l'experiment ha donat fruit i el petit i estrany món de l'espectacle s'unfla fins a aconseguir un conjunt d'imatges molt potents que es belluguen entre el somni i la ximpleria. Ens quedem amb el nom de la companyia, 1Watt, volem veure més espectacles seus.

LA DIGESTIÓ DE LA MEMÒRIA

Ressenya publicada a Recomana.cat

La companyia mexicana Vaca 35 va signar un dels millors espectacles que vam tenir el plaer de veure durant la FiràTàrrega 2013, una versió intimista i colpidora de 'Les criades' de Genet feta a base de molta feina, experimentació i un gust per anar a l'essència del teatre que és vida mateixa.
Per aquest nou treball, la companyia ha ampliat de dos a sis intèrprets i també busca una atmosfera íntima no tan encertada donat que l'espectacle intenta ja escapar del format reduït d'espectadors. En aquest trànsit cap a un aforament més ampli, l'abast de la reflexió de la proposta també transita del retrat personal de l'individu a la reflexió col·lectiva.
La memòria juga aquí un paper fonamental, articulada al voltant de la cuina i el menjar. Els actors reben al públic mentre cuinen plats relacionats amb els records personals de cada intèrpret, i en la seva feina expliquen la història de la recepta sempre relacionada amb la persona que la va inspirar.

Paral·lelament, com els ingredients d'una recepta feta a base de capes superposades, els discursos, les accions de ritual, les coreografies, la guitarra i les cançons van superposant altres sabors i olors, imatges i paraules que ens remeten a la guerra, als conflictes culturals, a la irracionalitat, violència i l'amor, matèria primera diversa d'un brou fet de temes acoblats no sempre de forma harmònica però que en el conjunt de la cocció funcionen com un tot que deixa un regust d'espectacle rodó.

EL TOTXO I LA RIALLA

L'única cosa garantida en els espectacles on Ernesto Collado afegeix la seva signatura és l'humor. La resta resulta imprevisible i inclassificable. Per aquest Constructivo, que basteix junt a Piero Steiner, ens ha preparat un còctel amb aires de work in progress, amb aroma de cabaret polsegós, amb escenes irregulars que van sobreposant-se com els materials d'una casa. La forma i el significat de les construccions que ens envolten, del paisatge que hi generen, del sentit de la creació humana, són temes que suren en aquesta obra que presenta l'encert de l'espai triat per representar-la, l'interior d'una mastodòntica farinera abandonada que ens convida a qüestionar el sentit últim dels nostres actes constructius i la seva permanència, cabòries oportunes en aquests temps post-boom del totxo.

Ressenya publicada a Recomana.cat.

Fitxa de l'espectacle al web de FiraTàrrega.

UNA RAVE HONESTA

Els seus cosos no són els prototípics dels ballarins, ni el seu moviment presenta la voluntat intel·lectualitzant que moltes vegades dificulta la comprensió de la dansa. Els Mariantònia Oliver presenten a FiraTàrrega un espectacle de vora trenta minuts, senzill però treballat, plàstic i visual, dotat d'una estètica que ens recorda el positivisme pop d'altres mallorquins, els Antònia Font. Una proposta honesta i popular, que acaba en festa participativa on el públic es converteix en ballarí. Durant la rave improvisada els intèrprets desapareixeran, deixant-nos un regust alegre que ens convida a interpretar la dansa com un element natural de les nostres vides. 

 

Ressenya publicada a Recomana.cat

Fitxa al web de FiraTàrrega.

FORÇA CREATIVA

No fa massa temps que el món es movia per la força bruta de les persones, aleshores la jornada laboral estava farcida d'un conjunt d'esforços físics que en res s'assemblen a les sedentàries ocupacions d'oficina actuals. Aquell treball de desgast esculpia uns homes cepats i corpulents, rudes en certa manera, unes generacions no tant llunyanes a les quals el nou espectacle de Manolo Alcántara ha volgut retre homenatge. Ho fa, per una banda, a través d'un eixut i entranyable personatge protagonista i, d'altra, per mitjà d'una cuidada ambientació i estètica que ens transporta fins aquells desendreçats ambients portuaris de les fotos en blanc i negre, tot un bombardeig de sensacions visuals, sonores i, fins i tot, olfactives que abracen l'espectador ja des de l'accés a la petita carpa on es desenvolupa l'acció. 

Tot seguit veurem com s'aixequen un conjunt d'estructures de fusta, caixes apilonades que es disposen en precari equilibri, impulsades sempre per l'embranzida i el vigor d'un ésser rude i forçut que es comunica amb grunyits i gestos. La tosquedat de l'estibador contrasta amb la fragilitat inestable del funambulista que després desplegarà el seu art davant d'un petit aforament de grans i menuts. Números consagrats a la força bruta es combinen amb les vacil·lants passes sobre la barra fixa de ferro o, fins i tot, amb la manipulació d'un delicat titella que balla des de l'altura amb el gegant protagonista. Completen el quadre de sensacions el violí i el violoncel de, respectivament, Laia Rius i Maria Bou, que interpreten en directe la música creada per Clara Peya a més de jugar els papers antagònics d'alguns dels números proposats. Un conjunt, en definitiva, arranjat i precís de resultats evocadors.

Ressenya publicada a Recomana.cat.
Fitxa de l'espectacle a FiraTàrrega. 
 

FUENTEOVEJUNA AL TWITTER

Fuenteovejuna sempre resulta, sempre llueix. Intentar contemporitzar-la amb recursos d'actualitat (els exaltats es convoquen a través de Twitter o busquen informació al Google) resulta encertat en el trànsit de transformar el drama en comèdia didàctica. La tècnica a l'hora de dir el vers i la gràcia per construir una proposta dinàmica són encerts dels Obskené. Altres elements incorporats, com la reiterada relació amb les ovelles o l'obsessió per Marisol, no acaben de lligar.

Ressenya publicada a Recomana.cat

Fitxa de l'espectacle a FiraTàrrega

VIATGE ESTELAR PER LA CIÈNCIA FICCIÓ

La primera narració del llibre Diari de les estrelles de Stanisław Lem ens parla d'un pilot espacial que després de travessar una pertorbació còsmica comença a generar clons entre els quals s'entaula una relació meitat poètica meitat surrealista. Sense amagar la seva admiració pel relats del mestre polonès de la ciència ficció—al qual fins i tot s'hi cita a través de la seva obra més coneguda, Solaris—, la companyia Teatro de Arena ens brinda una història amb traces d'aquell relat i de moltes altres característiques arquetípiques del gènere literari, tan poc conreat en teatre. La velocidad del zoom del horizonte és una magnífica excepció, una obra molt ben dirigida, executada i interpretada, una petita joia també en el pla textual (seria una gran novel·la). Un bon vestuari i quatre bancs de fusta són suficients per arrossegar-nos per l'espai i pel futur. Una aposta de risc que meravellarà els amants de la ciència ficció. Un dels encerts de la FiraTàrrega d'enguany. 

 

 

Ressenya publicada a Recomana.cat

Fitxa de l'espectacle a FiraTàrrega.

L'ODISSEA DELS POBRES

“Porto cinquanta anys en aquesta ciutat i mai l'havia vist des d'aquesta perspectiva”. Amb aquesta frase una dona de Tàrrega definia Fugit a mitja funció. L'espontaneïtat del públic, de les situacions que s'esdevenen pel recorregut proposat, els moments d'inesperada interacció entre obra i realitat; hi ha molta vida i molt de teatre en aquest nou espectacle que porta el segell inconfusible dels Kamchatka, sense paraules però carregat de sensacions. En aquesta ocasió ens proposen un viatge que parteix des d'un present runós i gris cap un futur ple d'esperança, cap a un món millor, la idea de l'emigrant a través d'un laberíntic periple ple d'incertesa, subterfugis i por a ser descoberts en la il·legalitat transfronterera. Tots aquests perills es conjuren a través del catàrtic rencontre a la línia d'arribada, partícips tots, personatges i públic, d'un èxode ple d'experiències colpidores que per estètica ens evoquen temps passats però que imaginem ben vives en el present. Un espectacle experiencial i molt humà, no apte per a misantrops, una de les petites perles de FiraTàrrega. 

Ressenya publicada a Recomana.cat. 

Fitxa al web de FiraTàrrega.

ANIMALADES QUE ENS ESPEREN A TÀRREGA

Avui comença la FiraTàrrega, magistral concentració d'arts escèniques a la capital de l'Urgell. Si necessiteu orientació per la vostra selecció d'espectacles, des de Recomana.cat hem preparat una selecció de propostes de tots els gèneres i estils. Entre ells, jo us propose Chicken legz, dels Animal Religion. Ací va la meua prescripció:

Som més animals del que ens pensem, i en aquest espai de convivència entre els instints i el que ens fa humans Animal Religion basteix les seves originals creacions barreja d'humor, moviment i noves tendències del circ. El públic observa l'artista des de la protecció de la distància, com si visités un zoològic, i el que veu es una transposició de comportaments que li són familiars, rutines esbudellades que evidencien la part més il·lògica i bèstia del nostre discernir. Quim Girón, responsable de totes aquestes animalades, va sacsejar propis i estranys amb el seu anterior espectacle Indomador, Premi Zirkòlika a l'artista revelació i reconeixement Off al TAC de Valladolid. El seu esperat retorn s'emmarca —molt apropiadament —en una granja i es dirà Chicken legz. Els espectadors que s'aventuren als afores de Tàrrega trobaran tot un circ d'animals molt humans, de persones que es deixen arrossegar per la fera interior, sempre tan present. Una rave rural d'imprevisibles conseqüències on l'humor i l'acrobàcia ataca l'aparent coherència del que ens identifica com a persones.

#VOICES A FIRATÀRREGA

Per a molts de nosaltres l'inici de la temporada teatral està lligat a FiraTàrrega, eixe esdeveniment que transforma carrers, places, teatres i espais insòlits de la capital de l'Urgell en un escenari on gairebé pot passar qualsevol cosa. Unes dates, doncs, subratllades en vermell al calendari que enguany gaudirem des d'una perspectiva molt interessant. 

I és que els anomenats Voices acudirem a FiraTàrrega com ambaixadors digitals de la mostra, un títol que se'ns ha concedit, segons posa al programa, perquè tenim "criteri cultural" i "perfils actius a les xarxes socials". La selecció de personatges és molt diversa, la qual cosa promet donar joc. Si us acomboia, ja sabeu, serem a Tàrrega entre l'11 i el 14 de setembre. Bona Fira!

 

ELS VOICES

Clara Narvion TW | IG @claranarvion Isabel Brummer   TW @INHonthespot Jaume Ramon TW | IG @jaumeramon6 FBfacebook.com/jaume.ramon  Josep M. Ganyet TW | IG @ganyet http://ganyet.com Leti Rodríguez  TW | IG @letibop FBfacebook.com/leti.rodriguez Maite Guisado  FBfacebook.com/dolce.fulmine Jo mateix,  TW | IG @ManelPiM http://retauledemeravelles.blogspot.com