Crònica publicada a Recomana.cat
A ella li costa veure-ho, però el cas és que la feminitat i les arestes de l'encaix de les dones en la societat masclista sempre ha ha estat un tema que ha sobrevolat molts dels espectacles de Sol Picó, sobretot els del principi. A tall d'exemple, la sensualitat desarrelada de 'Bésame el cactus' o, encara més clar, aquella desconstrucció de clixés sexistes que ens brindava 'La dona manca o Barbie Superstar'. Anys després, i qui sap si a causa del cansament d'anys de combatre les dinàmiques patriarcals, l'artista alcoiana torna a posar de nou en primer pla el tema de la dona.
Sol Picó assaja aquests dies a Olot, coincidint amb el Sismògraf, fragments del que serà el seu proper espectacle, 'WeWomen'. D'aquesta residència es podrà veure un petit fragment de 20 minuts demà divendres dins la programació del festival. Un nou repte en la carrera de l'artista que en aquesta ocasió no afronta en solitari. La peça, que es veurà en la seva forma definitiva durant el Festival Grec de Barcelona el 6, 7 i 8 de juliol, agafa la forma d'un espectacle col·laboratori entre diverses ballarines i coreògrafes provinents de tots els racons del planeta. Juntes volen reflexionar al voltant de l'escassa visibilitat de la dona en les diferents societats del món i, particularment, en el sector de la dansa.
“Em sembla molt fort que en ple segle XXI encara tinguem que parlar d'aquest tema”, confessa Picó; “però si ho fem és perquè encara avui és molt necessari. Als últims temps no només no s'ha avançat en la igualtat entre sexes, crec que fins i tot hi ha hagut una involució. Hi ha països on encara lapiden les dones per adulteri, delicte que en els homes no és castigat”.
A ella li costa veure-ho, però el cas és que la feminitat i les arestes de l'encaix de les dones en la societat masclista sempre ha ha estat un tema que ha sobrevolat molts dels espectacles de Sol Picó, sobretot els del principi. A tall d'exemple, la sensualitat desarrelada de 'Bésame el cactus' o, encara més clar, aquella desconstrucció de clixés sexistes que ens brindava 'La dona manca o Barbie Superstar'. Anys després, i qui sap si a causa del cansament d'anys de combatre les dinàmiques patriarcals, l'artista alcoiana torna a posar de nou en primer pla el tema de la dona.
Sol Picó assaja aquests dies a Olot, coincidint amb el Sismògraf, fragments del que serà el seu proper espectacle, 'WeWomen'. D'aquesta residència es podrà veure un petit fragment de 20 minuts demà divendres dins la programació del festival. Un nou repte en la carrera de l'artista que en aquesta ocasió no afronta en solitari. La peça, que es veurà en la seva forma definitiva durant el Festival Grec de Barcelona el 6, 7 i 8 de juliol, agafa la forma d'un espectacle col·laboratori entre diverses ballarines i coreògrafes provinents de tots els racons del planeta. Juntes volen reflexionar al voltant de l'escassa visibilitat de la dona en les diferents societats del món i, particularment, en el sector de la dansa.
“Em sembla molt fort que en ple segle XXI encara tinguem que parlar d'aquest tema”, confessa Picó; “però si ho fem és perquè encara avui és molt necessari. Als últims temps no només no s'ha avançat en la igualtat entre sexes, crec que fins i tot hi ha hagut una involució. Hi ha països on encara lapiden les dones per adulteri, delicte que en els homes no és castigat”.
La identitat, les barreres físiques i mentals s'exploren des de la perspectiva polièdrica que aporten cadascuna de les creadores convocades que Picó dirigeix per mitjà de la seva inesgotable energia creadora i des del seu punt de vista de dona europea. Li resulta còmode? “Evidentment, a Europa les dones estem millor considerades que a d'altres parts del món. Tanmateix, la situació està lluny de ser normal. Als països occidentals la discriminació persisteix, de forma més subtil, si vols, però perdura. I, si no, tracta de dir-me, per exemple, alguna dona que dirigisca un teatre al nostre país. No n'hi ha! I no per falta de preparació, és clar”. Després de revisar mentalment el llistat assumim que té raó. “Tampoc la dansa se salva”, conclou, “un sector on la presència de dones és molt alta i, malgrat tot, els noms reconeguts acostumen a ser d'homes”.
Per parlar de tot plegat, Sol Picó atomitza el seu punt de vista gràcies a la col·laboració amb la resta de coreògrafes que formen el planter de l'espectacle. La coreògrafa francesa d'origen africà Julie Dossavi va ser la primera en sumar-s'hi. Dossavi treballa des de la seva pròpia companyia establerta a Poitiers uns espectacles de caire intimista on sempre està molt present el tema de la condició femenina i el fenomen de la doble cultura. “Negra i dona, es queixa sempre la Julie”, explica Sol, “les etiquetes que ens imposa la societat són elements amb els que hem de conviure”.
L'especialista en dansa butoh Minako Seki aporta el punt de vista de la societat japonesa, avançada en el contingut però molt tradicional en les formes. “Minako prové d'una cultura on fins fa gairebé una generació la gent es casava sense cap contacte previ, per acord entre les famílies. Sembla increïble”.
Finalment, Shantala Shivalingappa, reconeguda figura de la dansa tradicional índia, tanca el cercle de perspectives coreogràfiques de l'espectacle, que també es nodreix d'altres aportacions a nivell musical de Marta Robles, Adele Madau, Lina León i Virginia Rodrigo. El còctel resulta molt temptador, tant que costa el haver d'esperar fins a l'estrena al Festival Grec el el proper juliol. Demanem que ens deixin veure un assaig complert per tenir millor perspectiva i Sol Picó i la seva companyia accedeixen. Us ho explico demà.
Per parlar de tot plegat, Sol Picó atomitza el seu punt de vista gràcies a la col·laboració amb la resta de coreògrafes que formen el planter de l'espectacle. La coreògrafa francesa d'origen africà Julie Dossavi va ser la primera en sumar-s'hi. Dossavi treballa des de la seva pròpia companyia establerta a Poitiers uns espectacles de caire intimista on sempre està molt present el tema de la condició femenina i el fenomen de la doble cultura. “Negra i dona, es queixa sempre la Julie”, explica Sol, “les etiquetes que ens imposa la societat són elements amb els que hem de conviure”.
L'especialista en dansa butoh Minako Seki aporta el punt de vista de la societat japonesa, avançada en el contingut però molt tradicional en les formes. “Minako prové d'una cultura on fins fa gairebé una generació la gent es casava sense cap contacte previ, per acord entre les famílies. Sembla increïble”.
Finalment, Shantala Shivalingappa, reconeguda figura de la dansa tradicional índia, tanca el cercle de perspectives coreogràfiques de l'espectacle, que també es nodreix d'altres aportacions a nivell musical de Marta Robles, Adele Madau, Lina León i Virginia Rodrigo. El còctel resulta molt temptador, tant que costa el haver d'esperar fins a l'estrena al Festival Grec el el proper juliol. Demanem que ens deixin veure un assaig complert per tenir millor perspectiva i Sol Picó i la seva companyia accedeixen. Us ho explico demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada