Només cal afegir alguna
nota dispersa. Les tres parts de l'obra encaixen les unes amb les
altres una mica bruscament. La tercera de les tragèdies, Antoni i
Cleòpatra, satiritza un pèl el to del seu començament,
pagant-ho sobretot el personatge de la reina egípcia i el de la
malaurada Octàvia. Al text d'aquesta peça, a més, es troba a faltar
eixa tisora que tan bé ha modelat les altres parts. Clar, després
de cinc hores el públic es troba ja comprensiblement cansat.Dit això, Les tragèdies romanes d'Ivo van Hove són un esdeveniment teatral de primera magnitud. Constaria com a falta greu al currículum de tot bon aficionat al teatre el perdre-se-les. Més encara quan la crisi ha eliminat la parada Barcelona del calendari de gires de les primeres companyies i directors internacionals. Una oportunitat que no es pot desaprofitar. Cal anar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada