Wajdi Mouawad ha conquerit l'altaveu dels mitjans i l'estima del públic. Èxits teatrals com Incendis avalen l'expectació que genera l'autor i ara també director i intèrpret d'aquest Seuls. Estem davant d'un monòleg teatralitzat on sura tota la força poètica de l'univers del libano-quebequès, inclòs el seu tema capital, la recerca de la pròpia identitat.
Malgrat tot, l'establiment del torrent narratiu arrossega certa manca de ritme, una certa lentitud. Tampoc les dots interpretatives de Mouawad aconsegueixen conjurar el torrent emocional que requereix el senzill argument. D'aquesta manera, quan l'obra fa un triple salt mortal des del realisme inicial a l'exercici de plasticitat que recorda Paso doble de Nadj i Barceló, els nexes comunicants són massa precaris com per produir l'exaltació de la bellesa que intenta atrapar.
Per tot això, segurament aquest Seuls no es recorde com el millor text dramàtic de Mouawad. No obstant això, la combinació i la sorpresa dels elements de la posada en escena no deixa de tenir el seu interès. Els fans gaudiran igualment.
Seuls de Wajdi Mouawad. Teatre Lliure, del 27 de febrer al 2 de març.
Seuls de Wajdi Mouawad. Teatre Lliure, del 27 de febrer al 2 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada