Crematorio,
la referencial novel·la de Rafael Chirbes, engega els seus
engranatges narratius mitjançant una mort, la del germà d'un ric
constructor fet a si mateix, Ruben Bartomeu, pujat dins d'una
bombolla immobiliària farcida de gas corrupte. A Serenata
para un país sin serenos
el detonant també és una vetlla, en aquest cas la del ric home de
negocis, que podria ser Bartomeu o, encara més prop, aquell Juan
Lloris de
la trilogia sobre la València podrida que ens va regalar Ferran
Torrent. El temps dirà si aquesta mena de personatges acaben marcant
un cànon noir per
explicar l'època de balafiament que ens ha portat a l'actual
claveguera moral i social.
Paco
Zarzoso i Lluïsa Cunillé ens presenten un nou heroi del diner
fàcil, el president d'un club de futbol portat a primera divisió
amb pols ferm, assassinat de forma violenta qui sap si per la mateixa legió d'aficionats que inunden la seua capella ardent amb càntics esportius
de guerreres reminiscències. La desaparició del personatge anticipa
la fi d'una època—segur—però són les seqüeles deixades en els
personatges que han envoltat la seua vida el que forma el gruix de
les desgràcies de la trama. La vídua i un fill d'un primer
matrimoni orbiten al voltant del cadàver arrufats de culpa per haver
viscut a l'aixopluc d'un món corromput i visceral, presoners de les
dependències afectives d'un món sense afecte.
Companyia
Hongaresa esbudella el present a través d'una icona del nostre
passat més recent, ben viva encara en personatges que tots hem vist
i veiem governar empreses o institucions i que, de mica en mica, van a parar a les presons.
Tots nosaltres els hem patit, tolerat i, en alguns casos, fins i tot
votat, és per això que la desgràcia dels protagonistes, els seus
pecats i anhels, són també un poc nostres. Serenata
para un país sin serenos es
podrà veure a La Seca – Espai Brossa fins el 31 de gener.
