-Quasi mitja part de la coberta del llibre reprodueix un detall del quadre Dinamisme d’un ciclista” d’Umberto Boccioni, pintat el 1911. La figura humana és pràcticament imperceptible. Tampoc no queden restes de l’incident…
Moscarda, va advertir ella. De seguida la meua mirada va topar amb la bestiola. S’havia aturat a la cara interior dels vidres del finestral: grossa, negra, imponent, fastigosa. La reacció va ser instantània, instintiva, no va haver-hi reflexió.
La nàusea de Jean-Paul Sartre va volar a través del dormitori. La col·lisió del llibre contra la superfície freda del cristall va produir un esclafit sec i eixordador. L’havia mort. Al terra van quedar, una al costat de l’altra, la la novel·la i la mosca. La primera amb una minúscula taca d’humitat a la coberta, la segona esventrada, amb totes les seues entranyes—grises i pàl·lides—precipitades vers l’exterior a causa de l’impacte.
Al carrer s’escolten les nadales d’una xaranga molt rudimentària. També alguns cotxes. Llegisc encara: La nàusea no és pas dins meu: la sento allà, a la paret, als elàstics, per tot al voltant meu. Fa una sola cosa amb el cafè; jo hi sóc dins.
la nausea es la que començamorint se la seva mare i que ell no sent res...?
ResponEliminaguay common people ..tot i que no és el meu cas doncs tinc 36 resaien complerts i visc amb els pares i no pas malament ...profesionals lliberals ells ,,,,bla bla ...en fi....follar poc aixo si...
ResponEliminasalut_!
guay common people
et fa vibrar
No, crec que t'has confós. A la Nàusea no hi ha cap mare morta... de moment...
ResponEliminaera L ´estranger...m haiva confós...
ResponElimina