LES CENDRES DEL FUTUR

-Mentre les serres de l’interior de València cremaven en el pitjor incendi forestal dels últims 20 anys, un altre foc devorava el futur, en aquest cas de forma metafòrica. 

DAVID HARE: L'HEROI I EL DESENCÍS

Fragment de l'entrevista publicada al número 26 de la Hamlet, Revista d'Arts Escèniques.

-Hi ha també un altre Hare inseparable i paral·lel al dels gran temes i conflictes públics, l'intimista, el dels personatges complexos en pugna per realitzar-se dins un món hostil, el de les petites lluites quotidianes per trobar l'espai personal adient. L'heroi harià, ja sigui un triomfador o un fracassat,  sempre es veu superat pel desencís i els colps d'un món que juga en contra de la seva felicitat.

DAVID HARE: REVULSIU ESCÈNIC

Fragment de l'entrevista publicada al número 26 de la Hamlet, Revista d'Arts Escèniques.

Acomodats, subvencionats o, el que és pitjor, políticament correctes. David Hare es nega a acceptar-ho però el seu cas és excepcional al si d'un món intel·lectual cada cop més banal i falt de substància. El seu teatre llancívol busca ficar el dit a l'ull, els seus personatges vehiculen el desencís i l'ensorrament dels valors contemporanis. Cap institució no escapa al seu tret qüestionador. No obstant això, és un autor d'èxit, potser el dramaturg britànic del moment, i les seves obres omplen teatres arreu del món. Ens endinsem en la fórmula Hare aprofitant la seva doble presència a la cartellera.

CENSURA ALS MAX

-Molta gent recordarà que el recurs televisiu del diferit immediat va fer-se molt popular als Estats Units arrel del cas de la mamella de Janet Jackson. Quan la cantant va deixar anar el seu pit al bell mig de la retransmissió de la Super Bowl va causar un escàndol que riu-te de la Sabrina als huitanta. Per no molestar més als sensibles puritans estatunidencs es va prendre la decisió de retransmetre l'esdeveniment amb uns segons-minuts de marge, per donar temps així als oportuns censors d'evitar qualsevol visió pecaminosa.

Per a la retransmissió dels Premis Max de les arts escèniques d'anit també es va optar pel recurs del diferit immediat. L'excusa en aquesta ocasió no era evitar que ningú mostrara el pit, o alguna cosa pitjor, sinó evitar que la gala s'eternitzara amb els tradicionals parlaments d'agraïment. No obstant, en la pràctica el que vam viure anit va ser un acte de censura en tota regla.

JAIME ALBÓ

-A la desembocadura del carrer Nou de la Rambla, enfront del Teatre Apolo, flanquejat per la bohèmia del cabaret Bagdad i vigilat de prop per l’estàtua de la llegendària cupletista Rachel Meller, es troba un dels racons més genuïnament glamurosos del Paral·lel, El Rincón del Artista.

El NEO RESSUSCITA COM APARADOR "RADICAL"

Darrerament, són prou habituals les notícies al voltant de cancel·lacions o retallades de festivals d'arts escèniques. Però aquest no és el cas que ens ocupa, afortunadament. Ahir es va presentar el Festival NEO (Noves Escenes Obertes), una mostra que pretén omplir el buit deixat pel cicle Radicals tan característic del Lliure de Rigola. La mostra se celebrarà concentrada entre el 10 i el 13 de maig a diversos espais de la ciutat. Comptarà amb una quinzena d'espectacles, encara que ahir només es van avançar tres d'ells.

VISUALITZAR L'EMERGÈNCIA

Portada de la Hamlet d'aquest de gener.

-Arrel de la publicació de l'entrevista a Sònia Gómez, tema de portada de la revista Hamlet d'aquest mes, s'han fet notar les veus que ens feliciten per l'elecció del personatge. No em sorprèn en absolut que una coreògrafa tan carregada d'imaginació i valentia tinga una nombrosa legió de fans, i tampoc em sobta que ho manifesten. 

Aquest fet, però, invita a reflexionar sobre com tracten els mitjans culturals la seua agenda. La dansa se suposa que no és popular, tampoc una creadora com Sònia Gómez que tot i haver voltat per mig món és pràcticament una desconeguda a ulls del "gran públic". 

Freqüentment són tirades pel terra per part de diligents caps de capçalera propostes i temes que miren de fer visible la cara emergent de les nostres arts, i són rebutjades perquè se suposa que allò "minoritari" no interessa. Donant-li la volta a la truita és més que lícit reformular la qüestió: però veritablement les tan amanides cares de la "popularitat", tan omnipresents com insistents, continuen sent l'única opció? El cas de Sònia Gómez hauria de servir com exemple,  hi ha una altra forma de fer les coses.

Un brindis per acabar—encara que no siguen temps benignes—, pel periodisme que descobreix, que innova.

POLITITZAR EL TEATRE

Ahir es va celebrar la taula redona sobre la nova censura, organitzada per la revista Hamlet dins el seu programa d'Accions reflexives entorn al fet escènic. Entre alguns dels temes que es van fer presents hi havia el de la politització de l'actual teatre català.

Diversos parlaments van fregar-la. Josep Maria Loperena o Romà Gubern, per exemple, van posar l'accent en l'autocensura, aquell mecanisme intern i sord que es contagia a creadors a través de pressions comercials, administratives o per la dictadura del que es considera políticament correcte. Bastant clara ha estat la qüestió quan ens hem referit al panorama del País Valencià. Però, i Catalunya?

LA NOVA CENSURA

La censura no ha desaparegut malgrat la creença general. La censura no és la pretèrita anècdota d'un passat totalitari, continua viva i vigent a través de recargolats mecanismes que van adaptant-se a la dinàmica social dels nostres dies. Sempre, això sí, es pot identificar la seua essència: l'interès d'aquell qui té el poder en silenciar la informació que amenaça el seu estatus. 

La revista d'arts escèniques Hamlet publicava en el seu número doble de novembre-desembre un dossier amb diversos articles que abordaven el tema de la censura al teatre des de prismes molts diferents. Com l'assumpte és sucós i es pot estirar molt més, aquest proper dimarts 17 de gener, a les 19 hores, algunes de les veus presents al l'informe seran al Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10).

REFERÈNCIES EN XARXA

-El company Miquel Valls dedica un detallat i detallista article des del web Artez Blai al canvi d'imatge que està experimentat la revista d'arts escèniques Hamlet, que poc a poc es va fent visible entre els aficionats al teatre.

HAMLET ACCIONS: LA NOVA CENSURA

-La censura no ha desaparegut malgrat la creença general. La censura no és la pretèrita anècdota d'un passat totalitari, continua viva i vigent a través de recargolats mecanismes que van adaptant-se a la dinàmica social dels nostres dies. Sempre, això sí, es pot identificar la seua essència: l'interès d'aquell qui té el poder en silenciar la informació que amenaça el seu estatus.