DESPULLADA FAULA

 Ressenya publicada a Recomana.cat

Si la versió anglesa del muntatge The suit de Peter Brook s'hagés estrenat en una sala alternativa signada per un desconegut probablement hagés aixecat moltes crítiques relacionades amb el seu simplisme i no la sentida ovació que va provocar divendres al Municipal de Girona. Cal considerar que el creador anglès establert a París vesteix el seu característic llenguatge d'un minimalisme que ha creat escola, que és el retorn a l'essència mateixa del teatre, la paraula i el gest, una forma d'explicar històries, no obstant això, que en aquesta ocasió no acaba de crear la màgia necessària.

La trama ens explica en to de faula una infidelitat matrimonial en el context de la segregació racial sud-africana. Les referències socials al període històric són tangencials i no aporten res a la narració central. Tampoc creen valor les socorregudes escenes cantades, recursos de musical escindits del fil conductor de la trama. La netedat i precisió, en canvi, són la principal virtut d'un muntatge a totes llums correcte on s'hi troba a faltar una certa volada èpica o lírica que compensi l'eixutesa discursiva i argumental.

MACBETH AL CONGO

Ressenya publicada a Recomana.cat

Les bones actualitzacions d'un text clàssic no grinyolen, no es veuen forçades a encabir nous significats. És per això que el shakespearià Macbeth de Brett Bailey connecta des del primer moment, fa semblar que la contextualització africana de l'obra sempre ha estat allí. El rei dels escocesos és ara un dictador, un militar sanguinari. Les bruixes que li pronostiquen el futur de glòria, que l'afavoreixen al capdavall, en realitat són executius d'una multinacional que s'hi dedica a explotar els recursos naturals del Congo. Tot quadra: la meteòrica ascensió i la fulminant caiguda d'un senyor de la guerra autor de les més esbojarrades atrocitats.

D'una imaginativa escassetat de recursos, la posada en escena i els seus elements freguen un kitsch molt en consonància amb els aires de nous rics que es gasten els fugaços governants. També escurçada és l'orquestra, el repartiment i la versió, que es queda amb l'essencial de l'òpera de Verdi, amb les escenes i quadres fonamentals per poder anar seguint els contorns de la trama. Una proposta, en definitiva, afinada i plena de petits encerts encara que menys crua i colpidora del que hom pot esperar del retrat d'un país transformat en infern.

ESPERPÈNTICA QUIMERA

Ressenya publicada a Recomana.cat.

Ernesto Collado ens proposa un viatge per la cara més sorruda i profunda de Texas, un veritable road trip psicotròpic a la recerca d'un personatge quimera, Montaldo, un misteriós català mut integrant dels icarians, un moviment socialista utòpic que a mitjans del XIX va intentar crear una nova societat en el Nou Món.

Realitat i ficció conflueixen en aquest monòleg ple de situacions esperpèntiques, amb un temperat sentit de la narració ric en recursos expressius i una barreja equilibrada entre noves formes del llenguatge teatral i l'accessibilitat a prova dels públics més convencionals.

Comptat i debatut, estem davant d'un muntatge recomanable a tota mena d'espectadors, carregat d'imatges força potents i d'humor fresc, irreverent, amb alguns moments gratuïts marca de la casa, sense més incidència. Un pas més en sòlid camí de la constitució d'una de les veus més corrosives i originals del panorama alternatiu.

Montaldo d'Ernesto Collado.  La Seca - Espai Brossa fins al 2 de novembre.

BACON FET MOVIMENT

Ressenya publicada en Recomana.cat.

Més enllà del tòpics que circulen al voltant del contorsionisme, Andreane Leclerc basteix una proposta que abraça la noció de moviment i obra plàstica en un espectacle de natura inclassificable i sorprenents efectes visuals. Sobre el paper, Cherepaka s'inspira en l'obra del pintor Francis Bacon, i és als seus quadres que acudim per traçar analogies entre uns éssers impossibles que lluiten, en aquest cas, per humanitzar les seues deformitats i el seu permanent estat d'estranyament. L'hipnotisme de les contorsions de Leclerc ens reporta matèria de més enllà del somni surrealista, juga amb les llums i ombres per recrear atmosferes pictòriques o projectar criatures a meitat camí entre la carn i l'insecte. Mixtura plena d'encert, en definitiva, imprescindible per als amants del circ, la dansa i les arts plàstiques, matèries destriades amb especial encert.

SUPERAR L'AMNÈSIA

Ressenya publicada a Recomana.cat

Si fa tot just un any Albertí ens presentava una revisió del gènere de la revista—pilar fonamental de l'època clàssica del Paral·lel—com a tema d'obertura de la temporada, enguany és el torn de la sarsuela, forma d'expressió escènica encara més allunyada, oblidada i menystinguda. El rescabalament d'aquest forat històric és el principal atractiu d'un recital farcit de moments humorístics fruit de la intervenció en la posada en escena de la companyia circense Animal Religion. Més enllà de l'encaix formal, el còctel vessa d'interès donat que la sarsuela i el context històric que la va generar romanen encara verges a ulls de la immensa majoria d'espectadors. Superar aquesta amnèsia i situar el gènere a la Sala Gran del principal teatre públic català és una tasca encomiable que enlloc més es podria haver muntat. Comptat i debatut, felicitar Albertí i equip per la tria i selecció, tot convidant el públic a guarir-se d'un injust oblit.