La primera narració del
llibre Diari de les estrelles
de Stanisław Lem ens parla d'un pilot espacial que després
de travessar una pertorbació còsmica comença a generar clons entre
els quals s'entaula una relació meitat poètica meitat surrealista.
Sense amagar la seva admiració pel relats del mestre polonès de la
ciència ficció—al qual fins i tot s'hi cita a través de la seva obra més coneguda, Solaris—, la companyia
Teatro de Arena ens brinda una història amb traces d'aquell relat i
de moltes altres característiques arquetípiques del gènere
literari, tan poc conreat en teatre. La velocidad del zoom del horizonte és
una magnífica excepció, una obra molt ben dirigida, executada i interpretada, una petita joia
també en el pla textual (seria una gran novel·la). Un bon vestuari
i quatre bancs de fusta són suficients per arrossegar-nos per
l'espai i pel futur. Una aposta de risc que meravellarà els amants
de la ciència ficció. Un dels encerts de la FiraTàrrega d'enguany.
.sergio.parra.jpg)
