WINNIE FOREVER

 Ressenya publicada a Recomana.cat

L'optimisme desbordat de la inoblidable Winnie de Samuel Beckett aterra per segon cop a Barcelona aquesta temporada. Ja vam subratllar l'encert del Tantarantana a l'hora programar el muntatge dels valencians Carme Teatre a principis de setembre. Ara, tornem a estar de magnífica enhorabona per la nova adaptació que al Teatre Lliure de Gràcia ha unit el talent més detallista del director Sergi Belbel amb les capacitats més enlluernadores de l'actriu Emma Vilarasau.

I és que som molts els que considerem a Vilarasau una actriu especialment brillant en els extrems, és a dir, en aquelles situacions on es fa necessari un paroxisme de sentiments que aixeque fins al límit la tensió emocional d'una peça. Amb la riuada de registres que atresora la nova Winnie de Vilarasau se'ns obliga a pujar a una muntanya russa d'emocions que no deixa treva, que abraça en la contagiosa alegria i, tot seguit, enfonsa en la decepcionant mediocritat d'un desolat microcosmos desèrtic i sense horitzó.

El personatge protagonista del quasi total monòleg, com ja és conegut, apareix parcialment soterrat en diverses fases. Una desconcertant i rutinària anomalia tant textual com actoral que obliga a concentrar els recursos del cos i el simbolisme del grapat curt d'objectes en escena. Limitacions esmolades, el muntatge i el text suren en tota la seva plenitud. Encert rere encert (la punteria de la llum, l'atmosfera sonora del segon acte, l'ús ponderat del simbolismes), Els dies feliços són ara de la cartellera mentre es programi aquest clàssic modern de mil assaborides lectures.

PD d'advertència: Vam assistir a l'assaig general del dia 14 de maig. És possible que el muntatge encara remuntés algun encert de cara a l'estrena final.

Els dies feliços de Samuel Beckett. Direcció Sergi Belbel. Treatre Lliure de Gràcia fins el 15 de juny.

ELS DUBTES I EL DOGMA

Ressenya publicada a Recomana.cat

Un personatge irromp a platea per interrogar el públic sobre l'aparença de Déu. Aquesta és la primera pregunta d'una peça farcida d'intensos debats, que s'eixampla i creix en diverses direccions i que acaba per llançar més qüestions que respostes. Entre els seus encerts més destacats figura la incorporació d'un resum esbossat del Llibre del gentil de Ramon Llull, obra de més de 700 anys que es recupera com a teló de fons d'una altra història central.

Una investigadora que prepara un treball sobre el Llibre del gentil de Ramon Llull troba feina com a assistent d'una aïllada comunitat de científics. La pau dels tres homes es veu torbada per la presència femenina i pel qüestionament que s'hi planteja als valors dominats del grup. La investigadora, com el gentil del llibre de Llull, acaba enfrontant els tres homes que representen i simbolitzen les tres religions monoteistes, afegint el debat de la inqüestionabilitat de la ciència que representen com a investigadors.

Lluny d'acotar l'abast de les reflexions, el joc entre les dues històries i els debats que planteja Helena Tornero es disparen a cada nova escena i diàleg, una càrrega que acaba passant factura a una narració central plena de meandres, molts d'ells no ressols. Una peça, sens dubte, molt ambiciosa que ens obliga a reflexionar sobre les diferències entre les persones a partir dels dogmes, els idiomes o les fronteres. 

Sots l'ombra d'un bell arbre d'Helena Tornero. Direcció Marta Pazos. Tantarantana Teatre fins l'11 de maig.
 

REFERENTS NO TANT LLUNYANS

Ressenya publicada a Recomana.cat

Oriol Broggi s'acosta a un text clàssic xinés del segle XIII. Els referents ens poden resultar molt llunyans però en realitat el viatge no és tan llarg. I no ho és perquè Broggi ha muntat la peça com si es tractés d'una obra més de Shakespeare o Sòfocles, abordant el muntatge des d'un enfoc merament textual i prescindint de tot el component simbòlic, plàstic o gestual tant propi del teatre oriental. Espases i honor, bons i dolents, venjances i venjadors es succeïxen a escena vestits d'eixe minimalisme ornamental tan propi del director. Una pièce bien faite en la que destaquen un planter d'actors brillants. 

L'orfe del clan del Zhao de Ji Junxiang. Direcció Oriol Broggi. Teatre Romea fins el 4 de maig.

CIRC EN CONSTRUCCIÓ

Ressenya publicada a Recomana.cat

Una de les condicions fonamentals d'un espectacle de circ és la sorpresa. En aquest sentit Secret de Johann Le Guillerm compleix el seu objectiu. El personatge i el seu món poètic se situa a meitat camí entre el funambulista, l'escultor i el performer. Estructures de fusta s'aixequen i es desplomen davant dels nostres ulls; ferros retorçuts, lletres que es transformen en números o un sorprenent tornado formen la resta del corpus de l'espectacle. Un material, sens dubte, molt original, tant en el tractament com en l'execució de les tècniques, però que requereix un ritme lent i pausat de construcció i execució que acaba passant factura a l'espectacle. 

Secret de Johann Le Guillerm. Mercat de les Flors fins el 21 d'abril.

CATARSI

Ressenya publicada  Recomana.cat

Teatre veritat podria ser una de les etiquetes aplicables a aquest sensacional Llibert que han tingut l'encert de rescatar per a noves funcions a la Biblioteca de Catalunya. Precisar, però, que qualsevol intent de classificar aquesta obra resultaria estèril.

 

Estem davant d'un emotiu muntatge basat en fets reals que tracta un tema duríssim (l'eutanàsia per a nadons) però que no renuncia a l'humor, tot convidant-nos a pujar a una muntanya russa d'emocions d'imprevisibles conseqüències. Esborronadors sentiments es barregen amb el punyent debat ètic, presentat de forma directa i sense complexos, que pot i deu despertar suspicàcies però que presenta l'encert de no caure en cap moment en el sentimentalisme gratuït ni en l'exposició naïf dels fets. Una experiència increïblement humana, que es complementa amb el torrent energètic de les interpretacions i amb la força musical del rock descarnat de Mürfila.

Cal veure Llibert, s'ha de gaudir com el que és, un dels muntatges més corprenedors que hagi donat mai el nostre teatre. Porteu, això sí, mocadors en quantitat, la veritat d'aquest muntatge colpeix en tots els sentits.

Llibert de Gemma Brió. Direcció Norbert Martínez. Biblioteca de Catalunya fins el 27 d'abril.

NOU 'ENTREACTE' DIGITAL

El passat dia 27 de març, coincidint amb el Dia Mundial del Teatre, estrenàvem un projecte llargament covat i engrescador. Es tracta del nou espai web de la revista Entreacte. 

La pàgina és fruit del procés de renovació que està experimentat la publicació i va començar amb el relleu en la direcció de l'edició impresa protagonitzat per Carme Tierz, una transformació que culmina ara amb el nou portal web que jo mateix conduiré.

L'Entreacte és una revista que atresora vint-i-cinc anys de servei a la comunitat dels professionals del teatre i l'audiovisual. Editada per l'Associació Actors i Directors, en aquesta nova etapa continuarà mantenint els criteris d'especialització sense deixar de tractar temes i personatges d'interès general.

I res més, convidar-vos a que feu una ullada tant a la pàgina (www.entreacte.cat) com a les xarxes socials (Twitter i Facebook) que us mantindran informats de totes les novetats i els continguts que anirem actualitzant. Bont vent i barca nova!

CAPA I ESPASA

Ressenya publicada a Recomana.cat

Dins la memòria col·lectiva reposa un gènere que durant segles va captivar els espectadors de teatre. Parlem de les obres de “capa i espasa” entre les quals El caballero de Olmedo ofereix un patró modèlic. Trobarem la sort escaient de nobles herois, virtuoses dames enamorades, dolents ressentits i còmics servidors de motivacions picaresques. 

A més d'arquetípica, aquesta obra del Lope de Vega més comercial brilla per la sonoritat del vers i per una estructura límpida de reminiscències tràgiques. Lluís Pasqual ha trobat el punt de lirisme dins l'esquema, l'essència festiva de la representació, ha creat un muntatge que evita l'embalum, que dóna protagonisme a la paraula i que requadra l'essència més castissa aportant un toc de flamenc. 

Una recomanable creació, en definitiva, de la qual hom surt lamentant que els escenaris catalans tinguin tan arraconat el teatre clàssic castellà. 

El caballero de Olmedo de Félix Lope de Vega. Direcció Lluís Pasqual. Kompanyia del Lliure i Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico. Teatre Lliure fine el 13 d'abril.