
La poc agraïda pràctica del periodisme (i el petit component d'ego que comporta, per què no dir-ho) facilita que siguen sempre benvinguts els afalacs, sobretot si són per a un reportatge com el de la censura al País Valencià que denúncia la terrible situació que estan patint molts creadors valencians en la seua relació amb el poder imperant. Gràcies, doncs, per la difusió, repetint—una vegada més—que el tema s'ho mereix.
Moltes felicitats!!
ResponEliminaEl reportatge s'ho mereix, pel resultat obtingut, pel temps dedicat i per la implicació.
Moltes Gràcies!
ResponElimina