REIS DE L'OR

 Ressenya publicada a Recomana.cat.

Ficar a un mateix gresol humor, música, vers, enginy, didactisme i una bona dosi de mala llet. Un cop barrejats tots aquests ingredients cal tècnica i perícia per aixecar un espectacle sense que la cosa grinyoli. Si, a més a més, es tracta de la companyia Ron Lalá, podem estar segurs d'arribar a gaudir plenament d'un artefacte còmic com poques vegades es deixen veure.

PARADIGMES D'EXISTÈNCIA

Ressenya publicada a Recomana.cat

Qui ja s'ha enfrontat a alguns dels espectacles de la companyia El pont flotant segurament ha quedat colpit per l'originalitat del seu univers creatiu, a meitat camí entre l'enjogassada experimentació i una poètica nostàlgica i penetrant.

El seu darrer treball, Jo de major vull ser Fermín Jiménez, ens aboca a reflexionar al voltant de la rutina de les nostres vides, sobre els desitjos sempre presents d'una existència més plena, l'inconformisme al capdavall.

UN AIRE [TÒXIC] DE FAMÍLIA

 Ressenya publicada al web Recomana.cat

La comèdia i les seves arts, un dels misteris més capritxosos de l'escriptura, un secret que sembla haver estat revelat a la parella de dramaturgs francesos Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri, autors de múltiples i reeixits textos per a l'escena i el cinema francesos. Un d'ells, Un aire de família, ha servit pel debut com a director d'escena de l'alcoià Pau Durà i ens ha permès descobrir que també ell en sap i controla l'art de fer riure. 

DESTRIAR EL GRA DE LA PALLA

-Encetem nou blog, encetem nova temporada. L'objectiu, com indica el títol, destriar el gra de la palla, recopilar dins d'una mateixa adreça tots aquells apunts de caire més divulgatiu per separar-los d'altres més divagadors amb segell L'Epistolari Blau.

UN TROZO INVISIBLE DE ESTE MUNDO

Allà pel 2005, l'editorial El Aleph publicava un llibre amb una sèrie de narracions curtes unides pel tema de l'emigració. El volum es va titular El privilegio de ser perro i alguns d'aquells textos arriben ara al Teatre Lliure interpretats pel seu autor, Juan Diego Botto, i amb direcció de Sergio Peris-Mencheta. 

Sobre el paper, aquells escrits presentaven certa tendència a divagar i un aplanament derivat del to anecdòtic imperant, poc apropiat a l'hora de tractar les múltiples arestes d'un tema de difícil digestió. La cosa no ha millorat passada a un escenari perquè pràcticament no ha existit el treball de dramatúrgia, o perquè s'han posat en pràctica certes tècniques aïllades, com el contacte amb el públic, que no contribueixen massa al sentit general del conjunt ni li aporten aire fresc.

TODOS AL PATIO

Dansa i improvisació, dos conceptes ben compassats que en aquesta nova proposta de Pere Faura entaulen, a més, un interessant joc d'interacció amb el públic. Els espectadors són convidats a escollir el contingut de l'espectacle en un exercici de deconstrucció de les tècniques de la dansa moderna però també un suspicaç joc d'ironia que mossega alguns dels estereotips de la creació contemporània. Una gran idea sobre el paper que troba els seus moments més divertits amb la interacció amb el públic però que xoca frontalment amb una execució plana i tècnicament poc elaborada.

LO ÚNICO QUE NECESITA UNA GRAN ACTRIZ...

Ressenya publicada a Recomana.cat

Un lúgubre i senzill safareig rebuscat a les entranyes de Tàrrega, un punt de partida (Les criades de Genet) i un joc de rutina que degut als seus traços gruixuts ens acaba per semblar, per moments, un artifici de clown grotesc. Però la cosa funciona, i molt bé. Els vincles de dependència, els precipitats canvis emotius que passen de l’amor a l’odi en un sospir, l’hipnòtic discórrer dels rituals de quotidianitat, tot en aquest petit univers simple i alhora inquietant ens atrapa de principi a fi, ens colpeja però també ens fa riure. Sens dubte, un “imperdible” de la Fira Tàrrega 2013.