diumenge, 13 de desembre del 2015

TXÈKHOV AL WEST END

Sense més artificis que l'art d'un actor al més pur estil Royal Shakespeare Company, que no és poca cosa, Michael Pennington ens enlluerna i sedueix des del primer segon. El temps corre veloç i les dues hores i escaig—entreacte inclòs—passen ràpid, tota una sorpresa ja que es tracta d'un monòleg despullat, sense efectes de llum ni gairebé suport rellevant d'escenografia. Encert, per tant, per a tots aquells que hagin comprat l'entrada per veure el principal reclam de l'espectacle, el treball actoral.



L'altre element, Txèkhov, la figura biogràfica que s'intenta reconstruir, no queda tan clarament dibuixat. Amb prou feina es pot dir que Pennington hagi buscat una construcció psicològica de calat, o que la tria d'anècdotes del periple vital txekhovià tingui més gràcia que el d'una recopilació sense ànima de material dispers. En cap cas aporta res nou i es queda a meitat camí entre el didactisme i la recerca. Una llàstima.



UBU JOAN CARLES

La particular forma de barrejar teatre document i la farsa, sumada a la intenció de teixir la teranyina d'un discurs àcid, malcarat i per moments difamador, fa d''El rey' un artefacte afilat i corretjós. El to gruixut és una convenció llençada des de les primeres llums de l'espectacle, que ens descarreguen un Joan Carles I recargolat en ganyotes i sorolls desagradables, com un 'Ubu rei' podrit entre tanta hipocresia, pròleg d'un recorregut biogràfic gens amable, histriònic i desafiant, que no amaga en cap moment la intenció bel·licosa envers el Monarca i tot el que representa.

La ironia de l'element grotesc aporta llum als passatges més foscos del recorregut vivencial del personatge. Les anècdotes, espigolades entre tants anys d'autocensura complaent, són en molts casos massa especulatives, si no tendencioses, però s'agraeix la manca d'interès per la imparcialitat. La barreja de personatges adjacents, trames i escenaris, la fragmentació que necessita punts d'ancoratge, desconcerta per moments i aporta un refons de malson a tot plegat. Ajuda Luis Bermejo, un monstre de l'estranyament. Des del seu posat natural d'home corrent ens transporta a la deformació més pertorbadora. Tot un encert el no buscar en cap moment la imitació règia directa.

De Teatro del Barrio ens quedem amb l'honestedat. També ens agrada que hagin recuperat dels Animalario essències d'expressivitat i treball de companyia. Com no recordar aquí la intenció revisionista d'aquella obra mestra anomenada 'Urtain'? Incorrecció i mala bava, intenció i contestació; li faria bé als creadors de casa nostra passar-se per 'El rey' i prendre apunts. A Barcelona el més contestatari que hem vist és 'Polònia, el musical'. Les comparacions sempre són odioses. 

dijous, 29 d’octubre del 2015

GENIAL ADAPTACIÓ D'UN SHAKESPEARE POC BRILLANT

Ressenya publicada a Recomana.cat

Partim de la base que
Mesura per mesura no és, ni de lluny, un Shakespeare dels més brillants. Per oposició al patetisme universal dels personatges dramàtics més coneguts, les situacions i la moral de la peça presenten coordenades més simplistes, pulsions i heroïcitats més planeres.

Aplicant tisora generosa, Declan Donnellan ja s'apunta el primer punt a favor en aquesta adaptació del text en col·laboració amb la companyia del Teatre Puixkin de Moscou. La versió va a l'essència del conflicte, a les escenes cabdals que sustenten la trama. Les idees desfasades sobre honor i puresa es compensen en la digestió per una subtil actualització contextual que, sense alterar la trama, ens transporta a la Rússia més actual. La reflexió sobre la fàcil corruptibilitat dels governs i de les persones que ostenten el poder resulta aquí adient. Les comparacions de present volen soles, per més que el director no en vulgui parlar en les entrevistes.

Fins aquí tot normal, clar manca referir-se a l'excel·lent treball de direcció, d'una fastuositat de recursos impagable: dinàmica, àgil, esquemàtica i elegant. Amb compassats moviments corals de la companyia Donnellan executa un teló d'actors que en les seves anades i tornades fa transformar espais i capgirar emocions. La troupe assumeix el repte amb nota, posant damunt la taula virtuts precises, quasi de companyia de dansa. Grans moments de teatre, sense estridències ni elements superflus, tot al seu lloc.

dijous, 22 d’octubre del 2015

TEATRE DOCUMENT A RITME DE RAP

Ressenya publicada a Recomana.cat

Mèxic pateix una greu malaltia que és la violència. Des de la distància reconfortadora costa d'imaginar els diferents drames patits pels seus habitants, que en els últims anys s'enfronten per regions a un veritable estat d'excepció. El principal instigador d'aquest clima de violència és el narcotràfic, un agent del terror capaç de crear situacions tan dantesques com difícils de pair. En contra d'aquest mal es revolta la companyia mexicana Lagartijas tiradas al sol, que visita el festival Temporada Alta per quarta ocasió després d''El rumor del incendio' (2011), 'Montserrat' (2013) i 'Derretiré con un cerillo la nieve de un volcán' (2014).

'Está escrita en sus campos' és el títol de la peça que ens porten enguany, escrita, dirigida i interpretada per Francisco Barreiro. El mecanisme és senzill: per una banda trobem una exposició divulgativa sobre la història del narcotràfic mexicà, amb un conferenciant que en clau de hip-hop ens alliçona sobre els lligams pocs dissimulats entre el món il·legal de les drogues i les polítiques d'estat mexicanes. Per altra banda, en paral·lel, se'ns obre la finestra cap a la història d'El Tigre, un raper i traficant a petita escala la tragèdia personal del qual és analitzada pels monòlegs d'escena i pel suport dels vídeos testimonials.

L'interès de la proposta rau en l'ús dels recursos del teatre document, pilar fonamental de l'estructura, que atrapa l'espectador des del primer moment. Les cançons en directe de l'actor mimetitzat en el personatge del cantant tenen també la seva gràcia testimonial. La proposta trontolla, però, en allargassar-se, en repetir fins a les quasi dues hores les opinions d'un grup reduït de testimonis i una estructura que d'esquemàtica termina en repetitiva. La manca d'un final possible per unir de forma més clara les dues línies expositives també acaba per passar factura al conjunt.

dimarts, 15 de setembre del 2015

ENERGIA INVISIBLE

Ressenya publicada a Recomana.cat

Com qui deambula i per casualitat va descobrint racons que no esperava. Pels carrers de Tàrrega ens trobem individus misteriosos a meitat camí entre el clown i ballarins de dansa contemporània. Interactuen amb l'entorn, experimenten amb el mobiliari urbà, creen nous significats entre objectes i edificis, una curiositat desmesurada els empeny. Acompanyen el seu periple de petits cartells on paraules combinades multipliquen el significat de les seves accions.

L'ambientació sonora, ingredient poc usual dels espectacles de carrer, ens arriba per mitjà d'altaveus portàtils i megàfons, ajuda i de quina manera a generar encara una major sensació d'estranyament. Definitivament, 'En potència' és la mena d'espectacle de carrer que esperem trobar a FiraTàrrega. La creació té el perfum de l'humor absurd del gran Ernesto Collado, qui ha donat un cop de mà a la creació.

Finalment, els personatges s'aturen al voltant d'una benzinera, on les seves prospeccions a la recerca de l'energia de Tàrrega creixen en intensitat. Globus, fum, elements agegantats; l'experiment ha donat fruit i el petit i estrany món de l'espectacle s'unfla fins a aconseguir un conjunt d'imatges molt potents que es belluguen entre el somni i la ximpleria. Ens quedem amb el nom de la companyia, 1Watt, volem veure més espectacles seus.

divendres, 11 de setembre del 2015

LA DIGESTIÓ DE LA MEMÒRIA

Ressenya publicada a Recomana.cat

La companyia mexicana Vaca 35 va signar un dels millors espectacles que vam tenir el plaer de veure durant la FiràTàrrega 2013, una versió intimista i colpidora de 'Les criades' de Genet feta a base de molta feina, experimentació i un gust per anar a l'essència del teatre que és vida mateixa.
Per aquest nou treball, la companyia ha ampliat de dos a sis intèrprets i també busca una atmosfera íntima no tan encertada donat que l'espectacle intenta ja escapar del format reduït d'espectadors. En aquest trànsit cap a un aforament més ampli, l'abast de la reflexió de la proposta també transita del retrat personal de l'individu a la reflexió col·lectiva.
La memòria juga aquí un paper fonamental, articulada al voltant de la cuina i el menjar. Els actors reben al públic mentre cuinen plats relacionats amb els records personals de cada intèrpret, i en la seva feina expliquen la història de la recepta sempre relacionada amb la persona que la va inspirar.

Paral·lelament, com els ingredients d'una recepta feta a base de capes superposades, els discursos, les accions de ritual, les coreografies, la guitarra i les cançons van superposant altres sabors i olors, imatges i paraules que ens remeten a la guerra, als conflictes culturals, a la irracionalitat, violència i l'amor, matèria primera diversa d'un brou fet de temes acoblats no sempre de forma harmònica però que en el conjunt de la cocció funcionen com un tot que deixa un regust d'espectacle rodó.

dimecres, 29 de juliol del 2015

UN PASSAT IMAGINAT PER A UN PRESENT POSSIBLE

Ressenya publicada a Recomana.cat

A escena una distòpia, recurs narratiu en efervescència que planteja una ficció anòmala a un fet històric real, el replantejament d'una veritat discursiva com a via alternativa de configuració de la iconografia present. Salvador Allende pronuncia el seu recordat parlament de comiat davant la nació minuts abans de suïcidar-se. El president, però, no està sol: el seu gabinet mira d'influenciar el discurs, són assessors polítics més preocupats per la imatge que pel contingut, tecnòcrates del present segle XXI formats en modernes escoles de màrqueting. La combinació de matèria mitològica i lògica del present resulta abassegadora, a més d'irreverent.




Amb tot, el poder dessacralitzador de la faula té més efectes que la pura transgressió. La provocació gratuïta se supera des de la perspectiva d'una realitat que qüestiona les veritats absolutes de l'immediat passat. Teatre d'idees que, no obstant això, no renuncia a la possibilitat d'entretenir, i de quina manera! Ho aconsegueix per mitjà d'un dinamisme vertiginós més proper al circ que al pamflet, una fantasia lisèrgica que actua com una trituradora de certeses. Alguns apunts dislocats d'entremès cabareter amb prou feines desllueixen les múltiples capes d'un espectacle total, una joia que s'autocorona emperadora de les troballes del Grec 2015.


La imaginación del futuro
Dramatúrgia: La Re-sentida
Direcció: Marco Layera
Data d'inici: 28/07
Data de finalització: 30/07
Espai: Teatre Lliure - Sala Fabià Puigserver




Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More

 
Llicència de Creative Commons
Retaule de Meravelles de Retaule de Meravelles està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons