AIXÍ AL TEATRE COM AL CINEMA

 Ressenya publicada a Recomana.cat

“Les nostres ficcions reflecteixen el món o és el món una projecció distorsionada de les nostres ficcions?”. Aquesta és una de les reflexions crucials que Mariano Pensotti utilitza per explicar el seu espectacle Cineastas. La peça ens serveix quatre històries de directors de cinema molt diferents entre elles, tot i que travessades pel comú denominador de reflexionar sobre la vida i l'art, sobre com els periples vitals dels protagonistes acabaran influenciant de forma molt marcada les seves creacions fílmiques.

PÍNDOLA DE BOLAÑO

Ressenya publicada a Recomana.cat.

Si Bolaño és un mestre de la paraula, Rigola en aquest muntatge domina els silencis. Unes pauses inquietants recorrent aquest muntatge de caràcter espartà, on molt pocs elements i un parell d'actors també brillantment continguts aconsegueixen crear una atmosfera torbadora, molt en la línia del gènere negre del relat però sense oblidar el lirisme propi de l'univers bolañià i la seva característica dissecció de la part més fosca de l'ànima humana, encara que el relat parle de rates i d'un al·legòric món de rates.

EL LABERINT DE 'FAUNA'

Ressenya publicada a Recomana.cat

El pas de l'obra El tiempo todo entero pel Temporada Alta del 2011 va suposar tota una revolució entre públic i crítica, enaltint la seva autora, Romina Paula, a figura d'obligat coneixement entre el panorama internacional de joves creadors contemporanis. La directora, actriu i dramaturga ha tornat al Festival per presentar-nos Fauna, obra que a totes llums no està a l'alçada de les expectatives generades.

L’INFINIT ENNUEGAT

“Uno dice la palabra infinito y se le llena la boca de nada”

Daisy de Rodrigo García.

Durant bastant temps va arrossegar l’etiqueta d’enfant terrible i ara, després de 25 anys a escena, ostenta ceptre i corona del panorama teatral dels nous llenguatges i l’experimentació. Ho testimoniava ahir el nombrós peregrinatge de membres del reduït cercle dels creadors alternatius catalans que van acudir al Teatre de Salt per esquitxar-se de l’univers nihilista i desficiós de Rodrigo García.

CARTA A RTVV

Benvolguda Ràdio Televisió Valenciana:

Fa un parell de dies que et volia escriure, des que em vaig assabentar de l’afer del tancament. Les coses estan malament, no ens enganyem, però em costa assumir com de profunda és la misèria del país. 

AGREDOLÇA BARCELONA

Publicat a Recomana.cat

En aquests temps que corren abunden fins a fartar les interpretacions simplistes sobre unitats d'identitat col·lectiva. Els discursos sobre la història (econòmica, social, cultural) i el present han caigut en general en el més ensopit dogmatisme funcional. Afortunadament, encara ens queden alguns creadors com Joan Ollé capaços de sortir-se del camí marcat i aixecar una visió personalíssima i alhora integradora d'una d'aquestes unitats de la nostra identitat, la ciutat. 

ENEMISTATS PROFUNDES

Als bons amants del teatre ens resulten particularment atractives les obres de proximitat, aquelles en què el treball dels actors es pot gaudir en un directe i primeríssim primer pla. És el principal reclam d'aquesta Cosmètica de l'enemic que reestrena la Sala Muntaner després del seu pas pel Festival Grec. La majestuosa i pertorbadora construcció de Lluís Soler ens atrapa des del començament, encara que un pèl més d'obscuritat hauria arrodonit el caràcter d'un personatge de tan deplorables antecedents. Xavier Ripoll, per la seva banda, suporta el pes del seu rival amb un crescendo que passa de la gelor a l'impacte físic. El contrapunt es dóna, funciona.