Allà pel 2005, l'editorial El Aleph publicava un llibre amb una sèrie de narracions curtes unides pel tema de l'emigració. El volum es va titular El privilegio de ser perro i alguns d'aquells textos arriben ara al Teatre Lliure interpretats pel seu autor, Juan Diego Botto, i amb direcció de Sergio Peris-Mencheta.
Sobre el paper, aquells escrits presentaven certa tendència a divagar i un aplanament derivat del to anecdòtic imperant, poc apropiat a l'hora de tractar les múltiples arestes d'un tema de difícil digestió. La cosa no ha millorat passada a un escenari perquè pràcticament no ha existit el treball de dramatúrgia, o perquè s'han posat en pràctica certes tècniques aïllades, com el contacte amb el públic, que no contribueixen massa al sentit general del conjunt ni li aporten aire fresc.
Un lúgubre i senzill safareig rebuscat a les entranyes de Tàrrega, un punt de partida (Les criades
de Genet) i un joc de rutina que degut als seus traços gruixuts ens
acaba per semblar, per moments, un artifici de clown grotesc. Però la
cosa funciona, i molt bé. Els vincles de dependència, els precipitats
canvis emotius que passen de l’amor a l’odi en un sospir, l’hipnòtic
discórrer dels rituals de quotidianitat, tot en aquest petit univers
simple i alhora inquietant ens atrapa de principi a fi, ens colpeja però
també ens fa riure. Sens dubte, un “imperdible” de la Fira Tàrrega
2013. 
La proximitat de l'espai contribueix ressaltar un dels principals atractius de l'obra, el poder expressiu dels seus intèrprets. Una companyia, Trastro Teatro, que atresora unes deu produccions i que arriba a Fira Tàrrega per presentar-nos Las satisfechos una comèdia de caràcter reflexiu i un expressionisme amb cert aire al millor teatre clàssic castellà.
