L'enigmàtica peça Sir Thomas More representa tot un misteri filològic, font d'especulació per a estudiosos del teatre isabelí. La teoria més estesa parla d'un text escrit a deu mans per alguns dels autors representatius del període, inclús s'especula amb l'autoria shakespeariana d'alguns dels passatges, motiu comercial suficient per atribuir-li al geni anglès el conjunt de la peça, sense més explicacions.
Lluny d'aportar claredat a la qüestió, el muntatge de Tamzin Townsend que veiem aquests dies al Barts del Paral·lel fa un escombrat dels trets més angulosos de l'estructura compositiva i es centra en el personatge protagonista, un Tomàs More des del seu vesant més humà. Es potencien, doncs, els trets més amables del seu caràcter passant de puntetes sobre els dubtes filosòfics de la seva caiguda en desgràcia i, per extensió, del període històric en discussió, el regnat d'Enric VIII.
La incorporació d'un narrador extern al fil narratiu facilita la comprensió de l'obra que, no obstant això, no aconsegueix superar el desigual interès de les escenes i quadres proposats. El treball de la companyia, tot i no ser massa original en les formes, compta amb prou energia per aixecar un conjunt al qual sempre se li pot agrair la reflexió al voltant d'un personatge històric tan interessant.
Tomás Moro, una Utopía, dirigit per Tamzin Townsend a partir d'un manuscrit d'autoria col·lectiva d'època isabelina. Fins el 9 de març al Barts (Barcelona)







