Sense caure en l'ampul·lositat i sempre tocant de peus a terra, sobretot en les referències populars d'alguns dels acudits, El Brujo trenca una prolongada absència dels escenaris barcelonins amb aquesta adaptació de l'Odissea que, com se'ns adverteix, instrumentalitza l'original per encabir la merescuda crítica de les misèries del present. Uns paral·lelismes de traçat gruixut i una continuïtat narrativa
plena d'obstacles acaben passant factura a la concentració del públic i a
l'efectivitat d'aquells quadres que busquen una bellesa més reflexiva.
Menys minuts haurien arrodonit un conjunt més proper a la mordaç
irreverència del bufó que al cant solemne de l'aede grec. Letífica
oportunitat, en definitiva, per descobrir o resituar un personatge
teatral d'obligat coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada